Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Hi ha molts socialistes valencians que saben que amb l’arribada d’Alarte i la seua executiva – només aprovada pel 62% dels congressistes – no se solucionaran els veritables problemes del socialisme valencià.
Malgrat que no s’han atrevit a llevar-li les sigles històriques de PV, tot i que no les fan servir per a res, els socialistes valencians en aquest XI Congrés celebrat a València han apostat, una vegada més, per continuar sent una sucursal del PSOE.De tots els candidats que es van presentar estava dat i beneit que guanyaria Jorge Alarte. Com no anava a guanyar si era l’escollit , cuinat a foc lent al carrer Ferraz? Leire Pajín, la secretària d’Organització, i José Blanco, vicepresident general, han posat tot l’aparell al servei de l’alcalde d’Alaquàs. Un alcalde que té el perfil desitjat pel PSOE: jove, amb idees però que mai li ensenyarà les dents a Madrid. Els altres dos candidats amb possibilitats, Ximo Puig i Francesc Romeu, significaven més PSPV i menys PSOE i això, ves per on, no els feia cap gràcia. Ja en tenen prou amb el PSC, que en més d’una ocasió els ha posat entre l’espasa i la paret. Alarte, en aquest aspecte, significa per al PSOE tranquil·litat, és el “valencianismo bien entendido”.
El principal problema que arrosseguen els socialistes valencians és, al meu parer, que no són ni carn ni peix. Amb açò vull dir que efectivament hi ha alguns dirigent i afiliats amb sensibilitats valencianistes, partidaris de reforçar i publicitar la marca PSPV. En canvi, hi ha una majoria nítidament espanyolista que reivindica, sense cap complexe, una adscripció al PSOE, i aquesta és la que darrerament s’ha fet amb la secretaria general i l’executiva. Ximo Puig, Francesc Romeu i Esquerra Socialista eren l’aposta més valencianista del socialisme valencià. Només Leire Pajín i José Blanco sabran les maniobres que han hagut de fer perquè la candidatura d’Alarte al remat aconseguira la majoria.
Aquesta indefinició dels socialistes valencians, que arrastren des de la seua fundació i que ara estant pagant les conseqüències, ha estat aprofitada darrerament pel PP. Així, no és estrany que els valencians pensen, encara que tot siga pura demagògia, que el president Camps i el seu partit defensen millor els interessos del País Valencià. El PP, conscient que té un filó a explotar, no dubta en fer aflorar els sentiments i la identitat dels valencians. Dia sí, dia també i arreu de les nostres comarques, no es cansa de ridiculitzar, denunciar, i evidenciar que el Govern de Zapatero ens està discriminat. Però el més trist de tot és que hi ha socialistes que saben que això és veritat i no baden boca. L’estricta obediència al PSOE els allunya dels veritables problemes dels valencians. Amb un PSPV més fort, segur de la seua adscripció i convençut que, per damunt de tot, estan els interessos del poble valencià, el president Camps no gosaria vendre, encara que alguns sabem que no ho és, l’etiqueta de valencianista. Com a exemple, només cal que ens fixem amb el PP de Catalunya. Aquest no es menja ni un torrat, doncs enfront té un PSC que malgrat la seua estricta relació amb el PSOE, ha sabut , amb les contradiccions que vulgueu, agranar cap a casa.
Hi ha molts socialistes valencians que saben que amb l’arribada d’Alarte i la seua executiva – només aprovada pel 62% dels congressistes – no se solucionaran els veritables problemes del socialisme valencià.
Com no podia ser d’una altra manera el congrés el va cloure Zapatero, beneint i donant el vist i plau a la nova direcció dels socialistes valencians encapçalada per Jorge Alarte. El president li va donar un consell a Alarte: “...cumplir con la palabra dada, con los compromisos con los ciudadanos…” . Sembla mentida que tot un president socialista, que es caracteritza precisament per no complir allò que diu, tinga la gosadia de donar aquest consell. Segurament és que alguns, infeliços de nosaltres, no entenem com en política els compromisos poden convertir-se en paper mullat, i el no compliment de la paraula donada caure en una total impunitat. Serà que en política allò de ” predicar i donar exemple” mai ha estat en el full de ruta. Sí, serà això, no? (vluna@mesvilaweb.cat)
Alcoi, 1 d’octubre del 2008
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El partit socialista del pais valencià es una part important del psoe.Cal fer una miqueta de memoria i recordar que el debat identitari en el pspv va despareixer amb la arribada de lerma.Els socialistes de aci, de catalunya, de euskadi, de espanya i de fins i tot europa han apostat per la socialdemocracia que es en certa manera una via per fer del socialisme un ideari pragmatic i benevolent amb el capitalisme.
Qualsevol estudi sociologic del territori valencià dona com a resultat el fet de que els valencians no som nacionalistes.I el resultats que donen la simpatia identitaria son mes arrimats cap a espanya que no pas cap a catalunya.
Els socialistes nacionalistes tenen un partit que els hi pot acollir que es el bloc.El que passa es que el bloc es un partit minoritari i amb ell es dificil que arriben a tocar poder, que es el que interessa.
Especular sobre si Alarte es millor o pitjor que altre membre del pspv no du a cap lloc.
Jo estic segur que tot aixo tu ho saps, pero entenc que de vegades als que sou nacionalistes us emprenya tota aquesta situació i somieu amb un altre país valencià que malaurament per als vostres interesso no existeix.
Bon dia
dimoni de xiquet
alcoi