Potser no tinc raó, però jo diria que aquest Alfons Llorens escrivia fa molts anys un petit article en el diari El País, que tractava precisament d’aqueixa temàtica (tradicions seculars desconegudes). És possible?
Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
“ El sant del dia” és un llibre necessari, ix en un moment oportú quan els valencians comencem a recuperar i bastir tot un imaginari popular col·lectiu que ens havien amagat. Un imaginari necessari per refer el nostre país. És imaginatiu, escrit en un vocabulari que fa goig de llegir, com els seus “Trossos i mossos” que ens hi proposa cada setmana al setmanari El temps. Un llibre que tot valencià que s’estime el seu país i la seua cultura ha de llegir, ens fa més cultes, ens ajuda a descobrir una part important de la nostra cultura i ens ajuda a bastir i afermar aquesta identitat que anem construint i que, d’ençà del mal d’Almansa, vam perdre i ens va fer tenir el sant d’esquena.
La setmana passada el professor Jordi Botella va presentar al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi el darrer llibre d’Alfons Llorenç, “El sant del dia”. La intervenció de Botella, com sempre, va estar d’allò més interessant: argumentada, amb pessics d’ironia i amb una excel·lent qualitat literària, pròpia d’un bon escriptor.
La segona part, com acostuma a ser en tota presentació, va córrer a càrrec de l’autor. Alfons Llorenç estava pagat, exultant com ho està sempre que ve a Alcoi, el poble que el va veure nàixer, tot i que, com diu ell, té el cor partit entre la capital de l’Alcoià i el seu poble de Planes de la Baronia. Si amb la intervenció de Jordi Botella vam poder gaudir de com cal glossar el llibre d’un amic i company, amb la d’Alfons Llorenç ens quedàrem bocabadats en escoltar l’erudició que té. I és que aquells que el coneixem no tenim camp mena de dubte que és un savi. Una persona que en sap de tot, amb una basta formació i amb uns coneixements de la cultura clàssica que ens recorda a la d’un humanista.
Per això, només un home amb una formació com la d’ell, podia escriure un llibre com aquest.“ A ”El sant del dia” , com ja ho diu el mateix títol, hi podem llegir, tots i cadascun dels 365 dies de l’any, quin o quins són els sants de cada dia. En un primer moment, per a tots aquells que ens sentim anticlericals, escèptics o ateus, un llibre de sants i santetes no ens hauria de fer el pes. Res més lluny. “El sant del dia” no és un llibre escrit ( o sí, per què no?) per a beates, famílies de l’Opus Déu, “ Hijas del Corazón de Jesús”, monges, frares i predicadors. No és una mena de missal per fer penitència cada dia ( o sí, ves a saber). Alfons Llorens escriu del sant de cada dia cercant els orígens i les tradicions populars, argumentant en tot moment, relacionant-ho amb els cicles estacionals, amb les collites, amb les malalties i epidèmies, amb les supersticions, amb la ignorància de cada moment, amb el patiment, amb la por, amb la fam, amb el poder de l’església per controlar el poble. I per tot això, Llorens és molt crític amb una església que ha aprofitat festes popular profanes per fer-les religioses o, en connivència amb el poder, fer-ne desaparèixer unes per introduir-ne d’altres.
“ El sant del dia” era un llibre necessari, ix en un moment oportú quan els valencians, a poc a poc, comencem a recuperar i bastir tot un imaginari popular col·lectiu que ens havien amagat. Un imaginari necessari per refer el nostre país. És un llibre imaginatiu, escrit en un vocabulari que fa goig de llegir, com els seus “Trossos i mossos” que ens hi proposa cada setmana al setmanari El temps. En definitiva, és un llibre que tot valencià que s’estime el seu país i la seua cultura ha de llegir, ens fa més cultes, ens ajuda a descobrir una part important de la nostra cultura i ens ajuda a bastir i afermar aquesta identitat que anem construint i que, d’ençà del mal d’Almansa, vam perdre i ens va fer tenir el sant d’esquena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!