Vicent Luna i Sirera

Una de les tantes activitats que ha portat i està portant a terme l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), “organització popular, unitària, plural i democràtica” que és la columna vertebral del full de ruta cap al dret a decidir, ha estat l’edició del llibre “El món ho ha de saber”. Fa uns dies que em va arribar a casa per correu i aquests dies de Nadal, amb molt d’interés, l’he pogut llegir. Estic força orgullós d’haver participat en aquest projecte i haver contribuït a internacionalitzar la causa catalana pel dret a decidir. I és que el llibre, editat per Sàpiens ha estat possible gràcies al suport econòmic de milers i milers de persones. Aquesta campanya de màrqueting ha tingut un objectiu molt clar: fer arribar un llibre (en total se n’han fet arribar 14.513) que expliqués el passat i el present del Principat de Catalunya a milers de persones de tot el món que són influents en el seu àmbit professional, siga polític, cultural o econòmic. El llibre ha estat editat en català, i s’ha traduït a l’anglés, alemany, francés i espanyol.
En fer l’aportació econòmica a l’esmentada campanya, automàticament el programa t’assignava el nom de la persona a la que Sàpiens faria arribar, en el teu nom, el llibre. En saber el nom em vaig sorprendre una mica. No imaginava que seria un polític espanyol socialista. Ben mirat, segurament és a Espanya, més que a cap altre estat del món, on cal explicar amb més claredat que tots el pobles del món tenen dret a decidir el seu futur.I, encara diré més,  és als socialistes espanyols als qui cal recordar-los que fins no fa gaire en els seues estatuts hi figurava el dret a l’autodeterminació. Així doncs, després de la inicial sorpresa em vaig alegrar que el meu llibre arribarà a un socialista espanyol, gadità, de la meua edat i fins i tot professió. Espere que la lectura del llibre, en la versió espanyola, aquella que segons el Borbó “nunca fue la nuestra lengua de imposición“, li óbriga els ulls i influïsca en el seu partit perquè aquest, si vol ser obrer, democràtic i socialista, torne a aprovar en els seus estatuts el dret, internacionalment reconegut i inalienable que tenen totes les nacions del món, a decidir el seu futur. I el futur de Catalunya el decidiran els catalans i catalanes, nascut i no nascuts a Catalunya, com ho són els milers i milers de gaditans, com ho és el nostre polític que li lliurem el llibre, que deixaren la seua terra per cercar una vida millor. Catalunya els va acollir, com a tants i tants altres immigrants, i amb normalitat, tendresa i estima ha aconseguit que també se senten catalans i amb tots els drets i deure.
Catalonia calling. Catalunya crida ben fort que té dret a decidir el seu futur, i per això el món ho ha de saber. I cal fer tot el possible perquè ho sàpiga, doncs  la caverna mediàtica i les clavegueres de l’Estat han fet, fan i faran tot el possible i l’impossible perquè la causa catalana siga invisible i no s’internacionalitze.