Anit vam fer festa grossa a Benaguasil. Celebràvem els vint anys de la creació de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria (web oficial de l’institut: www.campdeturia.cat).
L’acte consistí en la presentació i primer concert de l’Orquestra Simfònica Consolat de Mar i un sopar allà mateix a la seu de la Unió. Ple de gom a gom tant el concert com el sopar. Durant el concert, a més, van parlar els set presidents que ha tingut l’institut en aquests vint anys, entre ells Pep Jordan Galduf, que va ser l’autèntic pare intel·lectual de la comarca amb un llibret primigeni editat per la institució Alfons el Magnànim i també Ferran Zurriaga.
Feia un goig enorme compartir taula i xerrada amb tot ells però especialment el feia seure amb dues persones que com ells, són imprescindibles i als que devem tant des de qualsevol punt de vista. Jordan com a intel·lectual vertebrador de la comarca però també com a primer alcalde democràtic de Llíria i inspirador d’un model de relació amb el territori que ens hauria agradat molt que prosperara però que quedarà sempre com a referent. I Ferran Zurriaga com a model. Model de persona digna i activa des de fa dècades sense defallir ni un dia, model de compromís amb la cultura i el territori -ahir ens explicava el seu interès per commemorar l’any vinent l’expulsió dels moriscos amb dignitat i mirant de superar estereotips, model de persona amable, exquisida, cordial i pròxima. Model d’elegància vital.
Ell formà part de la primera generació valencianista de la postguerra. Hi figurà al costat dels noms de gent com l’Eliseu, Enric Solà, Aracil, Quico Mira, Cucó, Marquès i tots aquells que ens obriren les idees quan més difícil era fer-ho. Per això em vaig emocionar anit quan en acabar el concert es van obrir les portes de la sala i vaig veure que allí hi havia Ferran, el primer de tots, repartint als qui eixien la revisteta especial que ha fet l’institut per a commemorar l’efemèride. Vaig pensar en quantes incomptables vegades al llarg de la seua vida Ferran ha estat el primer en fer gestos com aquests, modestos i senzills però imprescindibles. I en quina lliçó ens donava, als seus setanta magnífics anys, de no defallir mai, de no dubtar del que cal fer i de ser sempre en primera línia, al servei del nostre poble.
+Fotografies de l’acte
+Des de Llíria cap a Itaca
+Bloc per Riba-roja (a qui li he furtat la fotografia)
