Un regal d’Apa
Deixa un comentariM’arriba una caixa preciosa, treballada a mà, que me l’envia el meu amic Apa. L’envoltori em recorda aquella meravella que Antoni Miró va manufacturar per al gran Ovidi i que esdevingué l’inoblidable “A Alcoi”. Cartró rotund amb lletres pintades a grans trets, sobre plantilla.
L’obric sorprés, esperant a veure què trobaré dins un envoltori tan inusual i el regal de dins encara m’accelera més: una còpia en perfecte estat, en vinil, d'”Holocaust” l’únic disc dels magnífics Cotó-en-pèl. Cotó-en-pèl és el millor grup de música que mai ha produït la meua comarca però dissortadament com a grup va durar molt poc. El seu llegat és només aquest disc de rock progressiu i lletres afinades, una simfonia en quatre moviments que avisava que el Pep Llopis, el Vicent Cortina i tots aquells farien parlar molt per la seua qualitat, com de fet ha passat. Han fet camins per separat i han anat cadascú a la seua però allò que apuntaven a “Holocaust” hem vist com anava prenent cos, de vegades en músiques tan allunyades (només en apariència) com pot ser el folclore més ortodox. Recuperar-lo ara en vinil, amb les lletres a dins i amb aquella textura única de so que donen les velles agulles del giradisocs, és un goig que agraïsc de forma pública a l’Apa. Ell ja ho sap que m’ha deixat tocat però és bo que en deixe constància pública. Per ell, per la nostra música i per la comarca que tant estimem.
Ara que torna a esclatar el rock valencià potser caldria recuperar de nou aquest disc que en format digital es pot comprar en editorials especialitzades alemanyes, japoneses i americanes però no ací. És ben curiós perquè durant un grapat d’anys he anat tenint pistes de l’existència d’aquestes versions i sempre m’ha fascinat que un disc valencià del 1977 seguisca estant viu en aquests països i siga introbable a casa nostra. Mireu com a exemple aquestes webs:
–Cotó-en-pèl (en japonès)
–ProgReviews (en alemany)
–Progarchives (en anglès)
També és interessant la crítica que en fa La cara fosca de la lluna (en català)
(A l’eMule el trobareu el disc ací)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 8 de setembre de 2008 per vicent
Aquest era el títol de l’operala Unió i a la plaça Major de Llíria
rock en la que estaven treballant quan, desgraciadament, Paco Cintero va morir
en un accident de trànsit al 1979. Aquest fet va suposar la dissolució del
grup. L’home de Coto-en-Pel es va
representar a les acaballes del 78 al teatre de
(crec recordar que a algun poble més) i sempre s’ha dit que existeix una
gravació casolana d’un d’eixos concerts, encara que mai ningú ho ha pogut
confirmar. Personalment m’he emocionat llegint el teu escrit i de fet guarde
com un tresor el casset de ‘Holocaust’ que l’any 78 em va regalar el meu germà…