Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Avui és el meu, el nostre, últim dia de treball a la que ha estat durant un grapat d’anys la redacció de VilaWeb al carrer de les Tàpies 2, de Barcelona. Demà vindran els de les mudances i s’emportaran totes les nostres coses a la nova redacció, on esperem entrar a treballar divendres, després del pont de la Mercè.

La nova serà la cinquena, i espere que definitiva, redacció de VilaWeb en quinze anys de vida, que farem d’ací uns mesos. La primera va ser un despatx minúscul a davant de la que era la nostra casa al carrer Rocafort. Només cabíem amb comoditat tres persones. Aviat vam haver de canviar i ens vam moure ben a prop, a l’Avinguda Mistral, a un pis que guarda records molt especials. Allà va crèixer VilaWeb i es va començar a convertir en el que era. Era un pis atrotinat que ens va espatllar algun negoci que reclamava una certa imatge. Però tots els qui hi vam treballar el recordem d’una forma especial i no només per l’olor a xurros i la música maquina que ens torturaven al gener, quan les festes de Sant Antoni.

De l’Avinguda Mistral vam anar a parar a la Rambla Catalunya, cantonada Gran Via. Va ser un canvi col·losal en un moment en el qual encara dubtàvem sobre quin era el nostre futur com empresa. Era un preciós pis de l’eixample on els periodistes vivien a una punta i els informàtics a l’altra creant una dinàmica ben curiosa. Allà vam tenir per primer vegada els servidors dins casa i una cuineta que ens semblava la cosa més moderna del món. En Subirana ens va saludar l’arribada amb un cartell inoblidable des de casa seua, que era just al davant.

Després, però, va venir la proposta de sumar-nos a COMIT, el projecte que encapçalaven El Punt, Regió 7, Segre i el 9Nou, amb la voluntat de crear un gran bloc de capçaleres en català, amb aspiracions de lideratge. Nosaltres només érem els d’internet, un tres o un cinc per cent de cada projecte, segons els casos. Aquest concepte i la voluntat d’El Punt de fer la seua entrada a Barcelona i de fer-la amb nosaltres anant al seu costat ens va portar a acompanyar-lo a Tàpies, a aquestes dues plantes on periodistes de les dues cases i també del 9 Esportiu hem conviscut un bon grapat d’anys, concretament sis i nou mesos.

És evident que els projectes de COMIT, la idea de configurar una alternativa als grans mitjans des de l’associació de molts i la mateixa entrada d’El Punt a Barcelona no han estat el que molts esperàvem que fos i en això el nostre tres o cinc per cent també deu haver fallat i ens en sentim responsables. El cas, però, és que ja es va veure fa temps que no tenia sentit seguir com estàvem tots plegats i d’ací la voluntat per part de VilaWeb d’un nou local, d’una nova vida, volant tots sols de nou, una altra vegada i amb moltes aspiracions de futur. La dissolució en la pràctica de COMIT ja és un passat remot, fa mesos El Punt ja va obrir la seua web i vam deixar de sumar els uns i els altres, convertint-nos en estimats competidors i ara allò que podia haver estat un camí paral·lel ha deixat de ser-ho. Ells han estat extraordinàriament amables amb nosaltres i hem après molt al seu costat però l’aventura arriba al final i en el nostre cap ja només hi ha el futur, a un pas de fer el quinze anys.

D’això, però, ja en parlaré un altre dia. Avui he de dir adéu al meu despatx, amb una mica de nostàlgia i un molt d’il·lusió, barrejades en un coctel estimulant. He fet una foto i he vist com les estanteries desmuntades han deixat marca en la paret. Un quadre de Vicent Verdevio és la darrera cosa que espera a ser embalada i ara apagaré l’ordinador…