Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Impressionat per les imatges del terratrèmol i el posterior tsunami. La devastació és colossal fins i tot en un país tan acostumat i preparat com el Japó. Les imatges que arriben retraten la incredulitat de molta gent mentre passava. M’ha sobtat que una xicota comentara que normalment un terratrèmol no es nota al carrer però que el d’avui ha estat claríssim. 

Puc imaginar-me l’impacte. De terratrèmols n’he viscut ben pocs jo però sempre m’han impressionat. Un el vaig passar a Barcelona. Recorde perfectament que era a l’habitació de la meua major, que aleshores donava a un patí on hi havia una barana. No vaig sentir massa l’oscilació però sí que recorde perfectament que la barana va començar a moure’s com si fora de goma, una imatge hipnòtica que no vaig entendre en un primer moment.

Els dos més grossos però els he passat a Califòrnia. Sobretot un que em va pillar dormir i em vaig despertar estranyat no sé ben bé perquè -supose que el cos nota aquestes coses. Només em va donar temps de posar un peu fora del llit a terra i vaig tenir la sensació que em desmaiava perquè es movia tot. Però no era jo sinó el planeta el que es movia. Vaig encendre la llum alarmat i la lampada del sostre anava de banda a banda. Tot va parar de seguida però el més curiós és que no van sonar alarmes ni ningú no es va assomar al carrer. Després van dir que no era gran cosa per als seus estàndars però a mi em va fer una por tal que ja no vaig dormir.