Responsabilitat personal
Deixa un comentariA mi no em preocupa gens el xou aquest del futbol. Fa dos anys van guanyar l’Eurocopa i l’independentisme ha crescut més en aquests dos anys que en cinquanta. Però dit això sí que crec que hi ha uns personatges als quals caldria deixar-los clar que a alguns ens sap molt greu que facen de negrets bwana del tio Tom.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 7 de juliol de 2010 per vicent
tens raó que ens cal desdramatitzar que la selecció espanyola guanyi o perdi. Com deien els estoics clàssics, ens cal preocupar-nos d’allò en què podem influir (com l’augment de l’independentisme) i no perdre energies en allò en què no podem influir (les victòries o derrotes d’altri).
Per altra banda, no estic tan d’acord amb culpabilitzar tant els jugadors: els demanem uns sacrificis que han d’assumir en solitari, quan les pressions a les quals els sotmeten els espanyols són enormes (fins i tot J. Pujol ho va reconèixer), i molt pocs (Oleguer…) les suporten. Jo he vist jugar els mateixos jugadors, no obligats per l’estat, sinó perquè volen, amb la selecció catalana, la mar de contents.
En canvi, la immensa majoria de nosaltres (jo inclòs) seguim pagant els impostos a Espanya sense dir ni piu, alimentant un espoli de 22.000 M€, força més greu que el fet que la selecció espanyola guanyi o perdi.
En resum, hem de fer possible la independència, i aleshores els jugadors no hauran de fer de “bon negret” dels espanyols, ni tots nosaltres de cornut i pagar el beure.
He hagut d’anar pel carrer, a Barcelona, tot just quean han guanyat. He vist un munt de joves amb samarretes del Barça, tot contents i feliços… i després, motos i cotxes fent anar la bocina i la bandera amb la gallina a tort i a dret. No us explico de quin humor m’he fotut.
He arribat a casa, i he vist l’anunci d’Omnium, el de la mani… quan ha acabat, l’he tornat a posar, i després, un cop més… no sé quantes vegades…
Ep, prego que perdin, i que els holandesos, als quals no els tinc cap estimació en especial, gaudeixin del triomf. Però jo, cada dia més. somio, i els que duen la samarreta vermella, hagin nascut allà on sigui, parlin el que parlin, facin el que facin, no són dins del somni.
Els deixarem fora. Temps al temps. I potser, només potser, maleiran haver estat esclaus.
Puyol, Piqué, Fàbregas, Valdés, Xavi…
I també Albiol, no ens oblidem.
Si hi haguerea vergonya els esbroncariem amb una gran xiulada.
Aquest Mundial estava en joc el futbol centro-europeu actual amb Van Gaal , Holanda, Alemanya, Bayer Munich, Nuñez, Boby Robson-Maurinho, Rosell, Ronaldinho’s, Reial Madrid, Florentino’s, Maicon’s de torn com a màxim exponents del fútbol de la ‘mecància de la taronja’.
O el més pròxim al futbol total control, tocar i tocar de la ‘taronja mecànica’ de Cruyff, Laporta, Guardiola, Busquets, Cesc, Bojan, Pedro, Xavi, Iniesta, Pujol, Piqué, …
I no tindre que soportar els impostos de Madrid i el cupo basc, per declarar-nos insolvents i no productius.
Aquests Mundial esta en joc el futbol centre-europeu dels Van Gaal, Holanda, Alemanya, Bayern Munich, Nuñez, Boby Robson-Maurinho, Rosell, Ronaldinho’s, Florentino’s i Maicon’s de torn de la ‘mecància de la taronja’.
I el futbol control total de tocar i tocar impulsat per Cruyff, Laporta, Guardiola, Busquets, Cescs, Bojan, Xavi, Iniesta, Pujol, Piqué … de la ‘taronja mecància’.
Per nosaltres és una bona notícia. Per la premsa internacional aquesta manifestació no tindria cap mena d’importància, però amb la proximitat de la final pot ser que ens veiem en televisions d’arreu del món. Una vegada a la vida que arriben a la final, i escullen el pitjor dia…
Enmig de tot això, potser el que hauríem de plantejar-nos és quina responsabilitat hi té el Barça. Els darrers anys hem estat molt contents dels resultats de l’equip i, sobretot, del planter, el millor d’Europa, diuen. Doncs bé, aquest gran planter que només parla català “en la cama y bajito” i que amaga la senyera de seguida que li piquen la cresta (la crosta no, que no en tenen) és el més gran responsable de la tornada de les banderes feixistes als nostres carrers. Tot un repte catalanista. Fins aquí hem arribat? Per tot això ens hem emocionat i desfet en elogis? A mi, francament, em vénen ganes de no tornar a veure un sol partit, per molt del Barça que sigui. I sé que passarà el temps i tornaré a il·lusionar-m’hi, però a hores d’ara comença a fer-me fàstic. M’estimaria més un Barça ple d’estrangers que no fomentés l’espanyolisme. Que, després, tot un Xavi gosi dir que la política no l’interessa i que no l’atabalin és un acte d’irresponsabilitat colossal. L’únic esport que no és política és el que faig jo, de vegades, dalt d’una bicicleta, per rebaixar una mica la panxeta. La resta, tot, és un detonant polític de magnituds més que demostrades. I ell, entre els seus companys d’escut, n’és un dels responsables.