Canvi de mans, de José Ángel García Caballero.
Escric aquests poemes
en la llengua materna
de la meua menuda.
No puc concebre mots
ara en cap altra llengua:
si el llenguatge és abric,
és perquè és mare. Si
la paraula alimenta,
és perquè dona a llum.
Ella és filla d’aquest
idioma dels meus versos,
d’aquests fruits de converses
que l’abriguen cada nit.
Un gran descobriment aquesta petita col·lecció de poemes amb que l’autor ens descriu la seua realitat més pròxima i intima: la seua família (sobretot la seua filla), les llengües que estima i els paisatges on es desenvolupen (València, Grècia). I tot sembla seguir un ordre cronològic durant un anys, de gener al gener següent: escola, viatges i altres sensacions o records es van succeint en aquests quasi quaranta poemes que formen el llibre.
Aquests petits plaers fan estimar la poesia que, personalment, moltes vegades trobe difícil de llegir.
