Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Em sap greu perquè no sé a qui li ho he escoltat dir i m’agradaria acreditar la font, però algú ha qualificat la narració de Puyal ahir durant el partit de futbol Reial Madrid – FC Barcelona com d’homèrica.  

Em sembla un adjectiu precís i exacte. El moment en el qual Messi marca quedarà per a la meua petita memòria radiofònica com un dels millors que recorde. El gol va ser magnífic però la reacció del periodista va estar-ne a l’alçada. Tant que, de fet, es va quedar sorprès ell mateix del doll de paraules que neixia del seu cap i fins i tot va demanar disculpes, cosa que evidentment no calia. Si Messi va fer un gol excepcional Puyal també.

Tant que em va reafirmar, per cert, en la meua incòmoda decisió d’escoltar el Barça pel canal dual de la tele en HD, encara que això a l’estiu m’obliga a aguantar la incomoditat que els veïns criden gol abans que jo el veja.

Eu, en definitiva el món no és perfecte. Malgrat els bons futbolistes i els bons periodistes.

(Els de La TdP han penjat l’àudio del gol. Escolteu-lo que és tota una lliçó de periodisme. I ells mateixos han aclarit que la frase va ser de Constantino Romero. Gràcies)