No és una queixa

Deixa un comentari

La desinformació, la difamació, la mentida, sempre actuen a curt termini. Impacten com un cop de puny que has de tragar i deglutir tu sol. Cansen, cansen com un pes feixuc que has de carregar sol sense cap demostració de feblesa mentre el carrer et mira a veure si caus.

En canvi el rigor, la qualitat, la bona feina requereix temps, molt de temps, tant de temps. Anys i anys i més anys durant els quals cada dia ho has de fer un poc més i millor sense deixar-te arrosegar mai al fang fàcil on alguns et volen portar. Ningú no et mira esperant res. Tots ho donen tot per natural. Però tu saps com costa i com esgota.

I de sobte són tants els anys que han passat que a la fi ni tan sols et queda cap sentiment de venjança ni cap gana d’alegrar-te quan podries passar factura de les falsedats, els rumors, les prepotències i el verí que has hagut d’aguantar en silenci tantes vegades.

Ho ensenyen els anys: el silenci és una gran arma, feixuga però eficaç com ella sola.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 12 de maig de 2007 per vicent

  1. Em portes a pensar en una idea que funciona molt bé per a esbandir (no caure en parany de) uns quants tipus de falsedats, rumors, prepotències i verins. S’expressa molt bé en una pregunta:
    – Si no hauria de donar explicacions ni que fos veritat; per què les hauria de donar en el cas que és mentida?
    També es pot afinar dient: – En assumptes en que ni que fossin veritat haig de donar explicació, per què m’hauria de sentir obligada a donar-ne en el cas en que són mentida?
     Va especialment en ambients en què es presenta molt fàcil la exigència de "respondre" perquè, la prepotència es presenta en forma tradicional de "quien calla otorga" (no sabria com traduir-ho. A banda que la he trobat sempre una expressió sempre fora de lloc. O pot ser millor dir, descol·locada).

  2. Vicent, avui et dono les gràcies per la teva reflexió. No sé a què vénen ni si ha passat quelcom  que no me n’he assabentat. En qualsevol cas, i situant-ho en el terreny dels mitjans de comunicació a nivell local o comarcal, quan vénen campanyes electorals, hi ha tants moments per valorar això…
    Un cop més, gràcies, crec que són les paraules justes -tot i que la situació és ben poc justa-.
    Salut!

  3. El silenci és com un sac lligat amb el cordill del temps on s’hi entaforen vexacions, greuges, rumors, prepotències, injustícies… és el poderós sac de l’expressió d’allò inexpressable… Merci Vicent per no silenciar les teves paraules…

  4. Sense intentar inventariar els silencis, tal com feia Heinrich Böll a "Els silencis del Doctor Murke", en un altre ordre de coses i al fil theorètic del que vas reflexionant, jo he aprés que hi ha els silencis estridents dels col·laboradors del ningunejament, hi ha les converses col·lectives silenciades pels cabdills monotemàtics de l’hegemonia, hi ha el silenci orgullós i un tant taoista de qui s’aplica l’adagi "val més ser amo del silenci que esclau de les pròpies paraules" així com el silenci més magnific de l’Ésser que es desplega amb lleugers matisos de notes blanques que donen sentit als paisatges… Siga com siga, mentre consultem el top 40 del blocòdrom de ca’n vilaweb no estem tècnicament en silenci…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.