Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

L’altre dia vaig anar a veure Acorar, una obra de teatre impressionant de Toni Gomila, que amb l’excusa de la matança del porc fa un repàs al transfons profund de la manera de ser mallorquina. Entre altres mèrits l’obra té una llengua riquíssima i en el diàleg punyent i tallant que s’hi representa s’insisteix una vegada i una altra en com en poques generacions hem canviat de món, desemparant la llengua. És genial quan l’home gran només sap dir ‘cotxe’ allà on els joves distingeixen i en canvi els joves només saben dir ‘arbres’ allà on el vell distingeix tot d’espècies i classes.

Tot plegat em va vindre al cap ahir de bon matí quan ens vam alçar a casa amb el pati ple d’aigua i a punt d’entrar-nos. L’aigüera no tragava, segurament plena de brutícia i em va tocar treure-la a poals i fer forçar fins desatascar de forma mínima el conducte. ‘Neteja el marge!’ em va vindre al cap mentre menejava el conducte. Tot recordant que al poble quan arribava la tardor era el moment de netejar els marges, per a que si plovia no ens complicaren la vida amb el seu contingut.

A ciutat, però, el marge no es veu i no el neteges però l’ensurt i els peus dins l’aigua et persegueixen igual… pitjor i tot, diria jo.