Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

  • Anar al meu web personal
  • Seccions del bloc

    • Neil Armstrong: un heroi americà a Xàtiva

    Deixa un comentari
    Diuen que tothom recorda on era. Jo perfectament. El 20 de juliol del 1969 era a Xàtiva, a ca ma güela. Era una nit xafogosa i me’n vaig anar a dormir, després d’haver avisat els meus tiets, Pepe i Serafí, perquè em despertaren.

    Ho van fer. Quan faltava poc per a la nau tocara terra -lluna, vull dir- vam seure en la xicoteta habitació on era la tele, que abans la tele no era al menjador. Recorde perfectament el ventet suau que movia els visillos de la finestra i la veu de Jesús Hermida narrant aquell instant únic.

    Després vaig demanar pujar al terrat de l’edifici. Em van avisar que la lluna seguia allà mateix, que no canviava res però vaig voler-ho comprovar. I en pijama vam pujar al terrat per a mirar aquell lloc on Armstrong havia aturat la seua nau. Va ser un dia gran.

    PS. Anys després he volgut saber més sempre que he pogut sobre la vida i la història d’aquella nit única. També vista des del periodisme. Aquest vídeo és la retransmissió en directe de Walter Cronkite, un dels grans del periodisme televisiu americà. I aquesta forma de treure’s les ulleres i somriure és també un gran moment…

    Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 25 d'agost de 2012 per vicent
    1. Et proposo que clavis una ullada als videos que es van gravar sobre “l’engany”  del projecte.  
      Si a tu et sembla que Nixon, Rumsfeld, Kissinger i d’altres fan comèdia, i que tot el que diu  Bill Kaysing (l’homme par qui le complot arriva avec son livre paru en 1972 : Nous ne sommes jamais allés sur la Lune, une escroquerie américaine à 30 milliards de dollars) és una pijada no cal que en parlem més.  
      Ja veig que tu allò ho tens quasi mitificat i la fe com totes les fes,  és  granítica… i no et deixaràs convèncer.  Up to you!

      Em permeto tanmateix de suggerir-te que piquis tots els els enllaços, miris els videos i després decideixis el que vulguis.

      http://sgironaroig.wordpress.com/2012/08/28/mantenir-viu-el-blog-comentem-un-obituari-2730/ 

      Bona setmana

      _______________ 

      Respon
    2. Hi ha una pel·licula australiana feta l’any 2000, que segur que coneixieu, que es diu “The dish”  i que passa a una petita ciutat australiana on hi ha el satèlit que feia el seguiment de la nau espacial a “l’altra cantó” de la terra. Sense ser la pel·licula millor del món (tot i que a mi em va agradar i el retrat de la gent és molt entranyable), retrata molt bé la fascinació pel fet, tant en aquella ciutat com en el món. De fet, el director tenia 9-10 anys l’any 1969, i a la pel·licula surt un nen d’aquesta edat, que potser és, d’alguna manera, el reflex del que ell va sentir. I la fascinació va ser tan gran que, quan tenia quasi 40 anys va decidir fer-ne una pel·lícula per explicar-ho.
      Llegint aquest post m’ha recordat la pel·lícula perquè transmet també aquesta mateixa fascinació, i he volgut compartir-ho.
      Devia ser un gran moment, tot i que jo era massa petita per recordar-me’n. 
      Respon

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.