Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Al tren seu a davant una parella jove. Parlen hebreu. Reconec la llengua amb poques paraules perquè els seus sons són inconfundibles. És una llengua que sona dura i dolça alhora, amb consonants molt fortes i vocals cantaires.

Parlen entre ells comentant el paisatge, miren el facebook amb el mòbil, parlen amb els familiars que els criden i em demanen per l’estació on van. Els responc en anglès donant per entès que el deuen saber, però no. Parlen només hebreu.

I això, estúpidament, m’impacta. M’impacta perquè l’hebreu fa seixanta anys pràcticament era una llengua gairebé morta i ara em trobe una parella jove que viu en el món de la globalització només en hebreu.

Ja ho sé que tot això és complicat, molt més complicat. Però la imatge em sobta i així ho explique.