Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Quan va nèixer la meua major ens en vam anar a viure a un pis del carrer Rocafort. Literalment. La nit prèvia al part encara vam dormir al carrer Aragó i després de passar uns dies a Arenys vam entrar al pis nou on viuríem durant ben bé quinze o més anys. 

Quan hi vam arribar no coneixíem ningú de la finca. L’Assumpció i jo som gent de poble i aquesta cosa inhòspita dels veïns de Barcelona encara avui ens sobta. Per això ens va alegrar tant conèixer la Laia, el seu germà Marc i els seus pares, veïns de la mateixa finca que, com diu l’Assumpció, ‘ens van ensenyar que Barcelona també podia ser un poble…’

La Laieta tenia set anys quan hi vam arribar i ben aviat ens vam acostumar a la seua riallera presència a casa. Baixava a jugar, a compartir una estona amb nosaltres, alguna nit es quedava a sopar… i sempre ens alegrava amb el seu tarannà magnífic. Van passar els anys i va anar creixent fins esdevenir una mestra fantàstica, que lluita en escoles difícils per la dignitat dels alumnes i d’una professió tan incompresa com necessària. Nosaltres, i ella també, vam abandonar la finca però cada volta que ens trobem pel carrer és una alegria d’abraçades i rialles, sincerament amics encara.

I ahir vam anar a una festa sorpresa per a celebrar els seus trenta anys. Em va emocionar que els pares i el Marc encara, tants anys després d’haver deixat de viure en la mateixa finca, se’n recordaren de nosaltres i ens convidaren a la celebració amb un correu electrònic ple d’instruccions per a que ella no sapiguera res.

La festa va ser un goig. Ella continua tan riallera i expansiva com sempre i allà vam conèixer un bon grapat d’amics seus, molts d’ells músics que van improvissar un parell de concert així com qui no fa res. Inclòs un del seu propi grup, Les Filomenes, un sensacional conjunt de porno-folc, que vist en la perspectiva de la xiqueta que fou resultava tan desconcertant com divertit.

Per molts anys!