La segona llengua d’occident…
Hi ha dies que no puc evitar riure. Ahir El País, el conegut diari nacionalista espanyol, publicava un article a la pàgina 12 sobre les llengües de la Unió que no té desperdici.
Títol: “El español, contra las cuerdas en la UE”
Subtítol (molt significatiu): “La Comisión Europea ofrece para la segunda lengua de Occidente (és a dir l’espanyol…) el mismo trato que para el esloveno o el letón”.
I l’article vos l’estalvie perquè és difícil de creure. La queixa prové del fet que la Unió ha decidit que les llengües de traducció a la sala de premsa siguen l’anglès, el francès i l’alemany i que l’espanyol només siga usat quan hi ha un comissari espanyol.
Cride l’atenció sobre el subtítol. La segona llengua d’Occident és un mètode de càlcul espectacular. De fet encara ho seria més dir la primera llengua de l’Occident continental i catòlic, per exemple. Supose que allò que el redactor (un tal Ricardo M de Rituerto) volia dir és que el xinés o l’àrab són llengües de bàrbars que no ve al cas comptar. Suposició que em queda reforçada en llegir “el mismo trato que para el esloveno o el letón”. Horror! Déu Meu! Com ha pogut passar això? L’eslovè? El letó? Idiomes de pagesots d’una regió petita i marginal que no sé sap perquè forma part de l’Occident -que deu pensar el tal Ricardo.
Sempre he pensat que els espanyols estan molt poc preparats per a la globalització, entre altres motius perquè els costa admetre que la seua és una llengua americana que uns pocs europeus també la parlen.