Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Quan es mor una actriu cadascú té el seu record d’ella. Especialment si com és el cas de l’Anna Lizaran ha tingut una trajectòria densa i llarga.

Per a mi el seu nom està lligat a l’espectacle teatral que més m’ha impactat en la meua vida. Aquella ‘La nit de les tríbades’ que es representava a Barcelona, al vell Teatre Lliure, el 1978.

Va ser la meua primera nit de teatre a Barcelona. Hi vam pujar un grup de companys de magisteri per a una espècie de viatge inicíatic.

El tren tardava tota la nit, supose que vam agafar el més barat de tots. I vam passar un quants dies per Barcelona, allotjats en un col·legi o alguna cosa així. Em falla la memòria de coses però recorde perfectament que vam anar a Blanquerna a veure algunes classes i que vam acabar una nit al Lliure mirant ‘La nit de les tríbades’. L’escenari era al bell mig de la sala, envoltat per espectadors, cosa que no havia vist mai. I vaig quedar fascinat, enlluernat, amb aquella obra.

A l’eixida vaig comprar el llibret de l’obra i durant molts anys el vaig tenir en un lloc destacat de casa. Per a recordar, tant com fos possible, aquella bellesa dura, aquella enorme sacsejada intel·lectual de la qual participava la Lizaran…