Islamistes
Deixa un comentariAvui he escrit el mail obert sobre les detencions d’islamistes (ací). Al final se m’ha escapat un comentari massa provocatiu que un lector m’ha criticat (no pose el seu nom perquè no sé si estic autoritzat). Em preguntava si la invasió de l’Irac va ser considerada il·legal per la comunitat internacional, combatre una ocupació il·legal és terrorisme?
Aquest lector ha respost el comentari d’una manera interessant en el següent text:
“Després de llegir la vostra pregunta provocativa, no m’he pogut estar de contestar. Jo també estava en contra de la guerra d’Iraq, però no crec que els que estan fent terrorisme actualment a l’Iraq lluitin contra això. A l’Iraq, amb més o menys garanties hi ha un procès democràtic i l’ocupació més aviat o més tard s’acabarà, segurament més aviat com abans es pugui garantir l’estabilitat del país. Els que fan terrorisme ho fan per imposar el seu model totalitari d’estat i nomalment no maten només soldats ocupes sinó que maten els que col·laboren en el naixement del nou estat democràtic. Els que lluiten contra els americans no volen alliberar ningú, sinó prendre la poca llibertat que ara tenen i evitar que la puguin aconseguir del tot.
Jo no volia la guerra, creia que la millor manera d’acabar amb Sadam Hussein era que ho acabessin els mateixos iraquians. Tard o d’hora, potser fins la seva mort, però s’hagués acabat. Per l’exterior no era cap amenaça i segurament una part molt important de la població vivia millor abans, que no pas ara, perquè si hi havia uns que estaven controlats amb Sadam Hussein eren els islamistes. Però ara, després de fer el que han de fer, les tropesn no poden marxar d’allà de qualsevol manera i deixar-los d’aquesta manera. Crec que han de col·laborar en garantir l’existència del nou govern democràtic, i anant reduint la seva presència poc a poc a mesura que aquest govern es va fent més fort.
Volia dir això, perquè sé que vos sabeu això tant o molt millor que jo, i he trobat la pregunta excessivament provocativa. Matar innocents i voler imposar un estat totalitari, sempre és terrorisme.”
Crec que té raó. Jo feia la provocació massa des de la pura teoria i ell crec que em fa baixar al terreny concret. Agraït
Déu meu… l’únic que se m’acut de dir després de llegir la rèplica del lector (que subscric fil per randa) i la teva reacció (que em sembla exemplar), Vicent, és que val la pena veure com, de vegades, les actituds civilitzades s’imposen a la barroeria quotidiana. Que sigui per molts anys.
JotaJota
Jo també crec que té molta raó i deixa’m afegir que aquesta mateixa comunitat internacional va tenir un paper molt lamentable en el conflicte Balcànic i que va està aquest mateix païs tant criticat el que va treure las castanyes del foc.
Com podeu saber que la resistència a l’Iraq vol imposar un govern totalitari? Com podeu saber que tot el que ens diuen els americans que passa allà és cert? D’acord que qualsevol forma de matar és terrorisme, però ja m’agradaria saber què ferieu vosaltres si tinguessiu els crrers envaïts de tancs americans i patir els seus abusos. Teniu poca memòria històrica. Els alemanys parlaven amb els mateixos termes de la resistència francesa, o belga, o rusa… Els més terroristes de tots són els americans. Al.lucino de que encara hi hagi gent que pugui legitimar la invasió i que pugui il.legitimar la resistència. I que consti que odio la violència, però em sembla que sóu massa simples, amb perdó.
A mi no m’han vingut a explicar si volen un govern totalitari o no, però veient qui són els que ara mateix fan terrorisme a l’Iraq i de la forma que ho fan, doncs no sembla que vulguin fer altra cosa. Potser ataquen als americans invasors, però les principals víctimes no són ells, són totes les persones innocents que moren. Ho són les persones que fan cua a les oficines de reclutament per formar part de l’exercit iraquià i els maten per això, les que fan cua perquè els donguin una feina i els maten peraixò, els que estan resant a la mesquita i se’ls immola un suïcida al mig… etc…
En cas que lluitessin per la llibertat, no em sembla la millor forma, i provocar morts innocents no veig que sigui cap manera de lluitar per la llibertat, sinó una forma de terrorisme. I veien qui són i amb qui estan vinculats aquests terroristes, doncs no crec que lluitin per la llibertat. Em costa de creure que persones vinculades al terrorisme islamista i almenys ideològicament amb Al Qaeda (dic ideològicament, perquè tampoc m’acabo de creure que qualsevol que fa un atemptat li hagi ordenat Bin Laden directament, si és que encara és viu), doncs dic que em costa de creure que aquest tipus de persones i que a més en una gran part no són iraquianes, i fent les accions que estan fent, ho facin per la llibertat.
No vull justificar la invasió, hi estic en contra ja que es va fer basant-se amb motius totalment falsos, però ara a l’Iraq per primera vegada en molts anys, no sé si en tota la seva història, hi ha hagut unes eleccions més o menys democràciques, dic més o menys per tots els problemes que hi poden haver en un país en la seva situaicó a l’hora d’organitzar unes eleccions, i aquest terrorisme lluita contra això. El que no dubto és que si no quedés un sol americà a l’Iraq, els atemptats continuarien, perquè com he dit, el seu objectiu principal no són els americans.
No podem permetre que la vena anti-americana faci que vegem com a bons els que lluiten contra els americans. Potser quan acabin amb l’Iraq aniran cap a un altre. O també em diràs que els que van atemptar a Jordània també lluitaven per la seva llibertat.
Repeteixo. Com saps que tot el què passa a Iraq és el que et diuen les noticies? La història ens ensenya que la primera víctima d’una guerra és la veritat. No hi ha informació fiable en aquests moments a la zona. La majoria de cròniques es fan des d’hotels (no ho dic jo, ho diuen periodistes que han estat allà) i a partir del que filtra la intel.ligència nordamericana, bàsicament. I a més, que et penses que és una guerra si no crueltat infinita? No has sentit mai que, per exemple, algú sap que un altre vol cometre un atemptat i el deixa fer perquè l’interessa per a altres coses? Qui et diu que les bombes sunites són aïllades i no una resposta a un atac previ. I ni que fos cert que els actes terroristes fossin acció i no reacció, segurament, si jo fos iraquià i veiés paios que s’apunten a l’exercit patrocinat per l’invasor de casa meva, també els hi foteria un petard al cul. A la segona guerra mundial també passava això, els alemanys reclutaven nous exercits nacionals i quan van guanyar els aliats, tots a la presó, per traïdors. Que estem parlant d’una guerra i no d’un passeig pel Tibidabo, home, i és la pitjor cosa que hi pot haver.
No interessava possar la prioritat en un procés amb l’esguard de l’estabilitat interna de la zona com per exemple a la transició espanyola, si no més be el control estrategic de la zona per part del govern americà degut al desencadenament de la violència en guerra civil.
Per tant s’ha apostat pel conflicte violent (acorralant i possant entre l’espasa i la paret i abocant els que obstentaven el poder a la la ressitència armada i el substituits per el nou poder democratic implantant pel govern americà, que ara és la sortida més factible.
Amb un exèrcit invencible, si més no al vores marginats del poder establit, m’empendre una ressitència de guerra de guerrilles per combratre l’enemic exterior.
És a dir les forces de seguretat irakianes d’aleshores és van restar al carrer i sense sou. Per ésser substituides per altres. Donant com a única opció per sobreviure formar part de la ressitència a la invasió.
Tot per què el govern americà és interesava mantindre certa inestabilitat, per mantindre cert control estràtegic a la zona.
Doncs jo subscric l’article d’en Partal sense rectificació, de pe a pa, i així ho he expressat en el meu bloc. N’estic convençut que les detencions de l’AN son indiscriminades i que queden molt be davant d’una opinió publica que ha vist com finalment la guerra colpejava més aprop del que es pensaven. Els joves que s’aventuren a viatjar a l’Iraq a unir-se a la resistència contra l’ocupació militar, em recorden – malgrat les diferencies -,
als brigadistes internacionals que vingueren a lluitar contra l’alçament nacional espanyol.
Per ultim, si que hi ha gent que es mou
per denunciar tal situació d’indefensió. La “operació
dixan” a Girona, va mobilitzar molta gent en defensa dels
detinguts. A Vilanova i la Geltrú, varen convocar una roda de
premsa i una concentració, familiars, amics i solidaris amb
els detinguts el mateix dia de les detencions. Cal seguir
mobilitzant-se davant de la injustícia i la indefensió
que provoquen aquestes detencions indiscriminades.
+ Indymedia Barcelona: Roda de premsa i concentració en suport als familiars dels efectats/es de la operació antiterrorista Vilanova i la Geltrú.
[Bloc] Festa, lluita i catalogació. http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/5988
Detencions a Vilanova i la Geltrú: comunicat
rosadefoc | enllaç permanent | divendres, 13 de gener | 11:04
L’Assemblea Amaziga de Catalunya (Secció del Garraf), l’Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú, Endavant (OSAN) (Comitè Local de Vilanova i la Geltrú) i els Familiars i Amics dels Detinguts, han realitzat aquest comunicat en relació a les darreres detencions ocorregudes al Garraf:
Davant dels fets ocorreguts la matinada del passat dimarts 10 de gener, festivitat del sacrifici (al `ayd al `adah) per a la comunitat musulmana, volem manifestar el següent:
– Primer de tot la nostra indignació pel tractament de l’informació feta pels mitjans de comunicació, nacionals, estatals i internacionals, que lluny de seguir els criteris de professionalitat periodística, informant amb objectivitat, han buscat en tot moment el sensacionalisme, difonent sense dubtes la versió criminalitzadora, sense respectar la presumpció d’innocència i exagerant les acusacions.
– Això, i el nostre malestar per quan i com es va fer l’operació. No som tan ingenus de pensar que fos casualitat el fet que es triés el dia de la festa del sacrifici, una de les dates més assenyalades per a la comunitat musulmana i amb més arrelament popular, per a fer aquest fort cop d’efecte. Un avís. Però, un avís per a què? Per a dir que “els terroristes seran perseguits fins al final”? O per a fer assumir la seva vulnerabilitat a la comunitat immigrant, per a fer-li interioritzar la seva por, i “la seva culpabilitat”?. L’impacte i la commoció que va causar entre aquesta comunitat era i és encara patent, i sense oblidar que els va impedir de celebrar la festivitat amb una mínima normalitat. I no ens sembla tampoc casualitat la posada en escena que van protagonitzar les forces policials i militars de l’Estat, més digna d’una pel·lícula de ficció, malgrat que darrerament ens hi estem acostumant. L’impressionant desplegament, amb un gran nombre d’agents, i fortament armats, a molts carrers de la vila, transmetia una sensació d’alta perillositat que de seguida va deixar empremta entre la població, contribuint així a incrementar la sensació d’inseguretat, que ara mateix és la llenya que alimenta el foc del rebuig a la comunitat nordafricana, i l’immigració en general.
– Sentir les notícies del mateix dia o veure les portades dels diaris de l’endemà feia venir por. Per a valorar les acusacions imputades esperarem als avenços del procés judicial, però ens atenim a les diverses experiències precedents, per les quals sabem que aquestes detencions massives sovint es fan a partir de proves poc o gens consistents, recolzant-se en vincles tan poc inculpatoris com ara parentiu, o simple coneixènça, i fins i tot aparença estètica. Diem això perquè encara ens en recordem del cas del tristament famós “Comando Dixan”, del qual es recorden paròdicament les declaracions del president del govern d’aleshores, José Maria Aznar, i d’altres dirigents del seu partit, declaracions tan verídiques i fonamentades com les acusacions de possessió d’armes de destrucció massiva de l’Iraq previ a l’ocupació. I diem això per què alguns de nosaltres coneixem alguns dels 14 detinguts i sabem que són les persones menys sospitoses d’estar implicats en els delictes que se’ls atribueixen inqüestionadament. També volem manifestar la nostra preocupació pel tracte que poden estar rebent els detinguts ja que les mesures que se’ls aplica sota la Ley Antiterrorista, bàsicament un aïllament total i absolut (sense possibilitat de comunicar la seva situació a les seves famílies o de rebre l’assistència d’un advocat) no ens donem garanties d’un tracte exempt de tortures i pressions de tota mena per tal que signin unes autoinculpacions que esdevindran proves claus, de vegades les úniques, en el posterior judici. I simplement ens remetem als fets.
– Finalment, volem destacar el trist paper dels representants polítics, especialment els locals, que si bé d’entrada han intentat transmetre una imatge normalitzant i conciliadora, no han aportat res per aportar una altra visió al cas ni per defensar la dignitat afectada d’uns quants ciutadans dels que representen, ni d’acostament a les famílies que es mantenen en l’angoixa, i sense cap mena d’informació.
Per tot això fem una crida al respecte, a la normalitat i a la solidaritat, i a seguir les properes accions que s’impulsaran per a aconseguir-ho. Per ara es preveu una roda de premsa i una concentració divendres 13 al vespre al centre de la Vilanova i la Geltrú.
O sigui, que ja que hi ha una guerra, tu vols més guerra, en comptes de donar una oportunitat a la pau i a la construcció d’una democràcia plena de traves i dificultats. Precisament perquè és una guerra no m’agrada que continuï i vull que s’acabi.
I no crec que la comparació amb la segona guerra mundial sigui bona, perquè el govern que hi ha ara a l’Iraq ha sortit d’unes eleccions, precisament guanyades per partits xiïtes islàmics que no feien pas massa gràcia als americans. Si aquest govern vol poder tirar endavant, està clar que ha de tenir un exèrcit propi i unes forces de seguretat. La manera de tirar endavant no és matar als que s’hi volen apuntar.
Sobre el tema de la guerra d’Iraq, crec que la gran cagada dels americans va ser no acabar amb Sadam Hussein a la primera guerra, quan tenien el suport de la comunitat internacional i de sectors importants a l’Iraq, com els kurds i els xiïtes que es van revoltar i després els van deixar penjats. Però es veu que llavors no els interessava.
Els joves que s’aventuren a viatjar a l’Iraq a
unir-se a la resistència contra l’ocupació militar, em recorden –
malgrat les diferencies -, als brigadistes internacionals que vingueren
a lluitar contra l’alçament nacional espanyol.
I als joves que s’aventuren a posar-se una càrrega d’explosius i en comptes de fer-se petar en mig d’una cua d’aturats o en una mesquita a l’Iraq es fan explotar al metro de Madrid, també et recorden aquests voluntaris?
És clar que no. Trobo una
estupidesa les accions suïcides. I l’11M a Madrid és del tot
condemnable. Però això no justifica ni d’invasió
de l’Iraq, ni les detencions indiscriminades de l’AN.