Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

En diuen Haizearen orrazia o ‘la pinta del vent’. Són tres escultures impressionants, de les més impressionants que mai no he vist, que tanquen la Kontxa de Donosti pel seu costat occidental. 

Eduardo Chillida és un dels meus artistes favorits però mai no havia tingut temps per a fer el passeig que et porta fins allà on les tres escultures es barregen amb el vent i l’aigua. Fins ara.

I ha pagat la pena. Les enormes escultures d’acer estan tan integrades en el paisatge que de fet el paisatge ja s’ha impregnat d’elles i l’òxid que s’esbara des dels braços de la pinta ja sembla natural, part de la roca.

Diuen que Chillida es va passar anys venint a aquest punt de Sant Sebastià i dibuixant com i de quina manera esclataven les roques i bufava el vent. Volia posar uns ferros que el pentinaren el vent abans d’entrar a la seua ciutat tan estimada. Posar-la, crear-la, conten que va ser una autèntica epopèia. L’acer és clavat dins les roques i fins i tot es va haver de fer un pont, fer-lo i desfer-lo, per a poder fer arribar les grues.

Però el resultat de l’esforç de l’escultor i dels seus ajudants és excepcional, emocionant i tot. Semblen gràcils, com si no pesaren. I també fa la impressió com si hagueren estat allà des de l’orígen dels temps. Així com ho estan els bascos.