Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Del braç de mar que separa Louxuri d’Argiostoli els locals en diuen ‘el Sena’ perquè els d’Argiostoli es pensen que són París. He rigut amb ganes. Veig que de Nàquera i Bétera o Arenys de Mar i Munt hi ha per tot arreu…

Hem anat a Louxuri per visitar els nostres amics Carolina, Jacques i Philippe, que passen tres setmanes aïllats en un mas que hi ha en aquesta península. És un mas enorme i preciós, enmig d’un vall esplèndida. La propietat és d’una família local amiga que els la deixa perquè no té llum ni piscina ni cap rastre de modernitat. Té en canvi tot el que pots esperar per a relaxar-te i descansar. Llum de quinqué, parets gruixudes i fresques, animals i edificacions de tota classe, una porta serena i solemne i una platja minúscula al final de la vall on de tant en tant apareix algú del poble però on sovint no hi ha ningú.

Dinem, llegim, xerrem i fem una becaina sota l’ombra benèfica d’un pi. No hi ha telèfon, per supost. En un punt hi ha connexió si puges sobre una pedra i t’hi estàs quet. Ni ho intente. Em deixe dur per un espai que em reforça en la idea que el Jònic és italià, més italià que no grec. 

De camí a la platja la ràdio del cotxe en un revolt fa sonar emissores gregues i en l’altre a les italianes. Que són allà davant, a tocar…