Fuster a Barcelona
Deixa un comentariL’any passat feia cinquanta anys de ‘Nosaltres, els valencians’. L’ocasió era única així que una colla de valencians vam decidir intentar que Barcelona celebrara també l’efemèride. Va costar trobar la manera però finalment la magnífica exposició sobre el llibre que va fer la Universitat de València és al Palau Robert i ahir es va presentar el llibre ‘Joan Fuster i Barcelona’, amb un èxit esclatant.
Estic molt content. Hem aconseguit que Barcelona celebre Fuster amb la dignitat que havia de fer-ho com a ciutat cap i casal de la cultura catalana. Però a més estic content perquè m’ha semblat intuïr un canvi d’intencionalitat en alguns sectors de la ciutat.
Barcelona ha estat tímida, per dir-ho de forma suau, amb el seu rol de capital. I ara detecte una certa intenció de deixar de ser-ho. D’assumir sense complexes la realitat que té. Ser el delta de la catalanitat, en expressió no sé si de Jaume Ciurana o de l’alcalde Trias, assumir que és el port d’eixida global per a la nostra cultura.
En definitiva això que Fuster, fa molts anys ja deia que havia de ser. Bingo!
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 10 de gener de 2013 per vicent
PS: hi ha unestudi sobre el Park Güell fet per Eduardo Rojo Albarrán. Dins de la col·lecció “Coneguem Catalunya” titolat “Antoni Gaudí aquest desconegut: EL PARK GÜELL. On s’hi assenyala que Gaudí, a l’entrada on s’hi situa l’escalinata del drac i l’escut volgué representar sintèticament la forma geogràfica de CATALUNYA. La meua, i teua, Catalunya. La que ara diuen Països Catalans. Enllà del coneixement constructiu i estructural, la simbologia en el reussenc era d’arrel calvinista de Nimes. No és casual l’ús del trencadís cabanyaler, ni la còpia “exacta” de l’escala de la Llotja de València que usa en les escalinates que pugen a la Sagrada Família. Vingué ex professo a València per a amidar-la mentre feia la botiga del sr. Oltra a la cantonada del carrer de sant Vicent i el passatge de Ripalda.