Esmorzar
Deixa un comentariAquest matí uns quants periodistes hem fet un llarg esmorzar amb un dels consellers socialistes del govern de la Generalitat. Per a mi el més assenyat i brillant de tots ells. HI hem parlat de tot però en parlant del referèndum i la situació política reconec que m’he quedat garratibat. No només veig que estan segurs d’una victòria aclaparadora del vot afirmatiu sinó que pensen que Esquerra també votarà que sí. I interpreten la manifestació del 18F no com un rebuig a la rebaixa de l’estatut sinó com un rebuig al PP. I per a argumentar-ho es basen entre altres coses en l’enquesta que La Vanguardia presentava diumenge -com si fos veritat absoluta. A partir d’ella es dedueix que la meitat dels votants d’Esquerra, per exemple, són a favor de l’estatut (i curiosament jo no en conec cap) o que la pràctica totalitat dels de CiU votaran sí (i curiosament jo conec alguns dels pocs que votaran en contra).
La conversa ha estat, com sempre que fem aquest esmorzar, agradabilíssima i molt interessant. Però he eixit amb una sensació molt estranya, com que no visquem en el mateix país. Ho he dit: el meu nas no em diu això que afirmeu. I la resposta ha estat un potser sí… que no he acabat d’entendre si vol dir que hi ha un pla B.
Viuen en un altre món, i tenen molta confiança en tota la seva conxorxa político-mediàtica, sóc d’ERC, i tothom que conec em diu que ni vots en nul, ni en blanc ni romanços, tots em diuen NOOOOOOOOOOOO
Pel que llegeixo del teu comentari, Moisès, els "sociates" no són pas els únics que "tenen molta confiança en tota la seva conxorxa político-mediàtica". No sóc d’ERC i la major part dels que conec que ho són o que us han votat em confirma que aquesta vegada han triat per la Independència de Catalunya, això que en dius vot "nul".
Si el teu nas no falla, potser serà el primer cop que la política està a internet més k amb els periodistes oficials.
Ja ho té això, la política i el poder. Tancar-se en una torra d’ivori i filtrar els aspectes de la realitat per nomes quedar-se amb els que agraden o convenen. A Madrid en diuen "sindrome de la Moncloa" i aquí en podriem dir "sindrome de la casa dels canonges" o "sindrome de palau".
La realitat és molt complexa, i el referendum de l’estatut està molt embolicat, amb el que es fa dificil fer previsions, Un politica i un periodista hàbil hauria de saber quan una enquesta (com la de la Vanguardia de diumenge) esta "cuinada" per anar creant un clima d’opinió favorable respecte al que vol qui l’ha pagat.
Què fara ERC? Estan ficats en un embolic de dificil sortida. En tot cas les properes setmanes seran molt entretingudes.
Enric, no vull menysprear la vostra opció del vot nul, a mi també m’ha passat pel cap, però és que tinc el desitj que surti el no, i SANT TORNEMI, torneu-lo a fer, tots sabem que si sortis el NO no seria pel PP català, fins i tot he arribat a pensar, que una bona part de l’electorat del PP (compte, no de la militància) votarà SI a l’estatuet de pa sucat amb oli.
També hi gent que em diu, ja n’hi prou n’estic cansat, i els responc, escolta que el fas tu l’estaut? òbviament em diuen no, doncs que el facin tantes vegades com calgui, fins que el facin bé.
La veritat si sortis el NO, als espanyols (tot i les lectures interessades de la brunete) els hi creariem un problema, i pensem que ara en tenen un altre (euskadi), i un altre (immigració).
O ens escalfem tots o fotem puntada de peu a l’estufa.
No es feina d’un periosista anar a esmorzar amb els consellers.
Soc comercial i parlo amb gent de empreses cada dia. El NO com a futura votació el sento molt sovint. També em comenten que altres persones amb les que els meus clients parlen faran igual. Pot-ser guanyarà el no. Ens diuen que no podem votar com el pp, i s’equivoquen, el pp vota com nosaltres i ens fa el joc. En Piqué s’en ha adonat i parla de fer una campanya suau, sap que el seu no és irrellevant a Catalunya, peró si que és rellevant el No del 18 de febrer. El pp està atrapat per les seves mentides i ens farà el joc.
Referendum on guanyi el No o s’acosti a guanyar. Eleccions i canvi en la dinàmica psicològica dels catalans. Plantar cara i començar a fer decrets assumint competències.
Em dec moure per uns ambients molt estranys (jo diria que no, ni tant sols em moc per ambients especialment reivindicatius) però tampoc conec ningú d’ERC content amb l’estatutet i en canvi dec coneixer als dos o tres únics de CiU que tampoc n’estan contents.
A mi també em va sorprendre molt aquesta dada de l’enquesta i només puc dir
que de la dotzena de votants de ERC que conec cap vol vota SI.
Dec ser un radical.
A mi això del vot nul no m’acaba de convencer. L’estatut s’ha de tombar. Jo votare que no independenment del que digui ERC i si el PP ens ajuda molt millor.
crec que darrera d’aquest web que publicites hi ha intencions ocultes. Company en aquest referèndum no se’ns pregunta sobre si volem o no la independència, sino si volem l’estatut que vam redactar, que vam enviar a madrid i que ha tornat, mutilat. No ens equivoquem!
Tot combinant família, amics i feina, segons el que van dient:
Sí: 10 %
Dubtant: 20 %
No: 30 %
No o Nul: 15%
No ho sé: 25 %
Enquesta a militants i votants d’ERC (que no he comptat per no distorsionar):
No: 70 %
Dubtant: 10%
Nul: 20 %