Es veu que no sóc d’on sóc
Deixa un comentariVaig a treure’m el permís per a tirar coets la nit del quinze i em trobe amb la sorpresa que un funcionari municipal considera que no sóc d’on sóc. Al final, gràcies a l’ajuda del meu germà Joan, la cosa queda resolta però no la meua perplexitat.
A Bétera cada any restringeixen més i més la coetà. Ho vaig denunciar en el discurs que vaig fer de mantenidor de les festes, l’any 2001. Aleshores vaig dir que em feia vergonya veure que l’ajuntament repartia un paper on deia en quins carrers no es podien tirar coets. Poc em podia pensar que set anys després el paper diu en quins carrers es poden tirar, perquè en la immensa majoria ja ha quedat prohibit.
Fins ara si hi havia carrers on algun veí no volia coets prohibien tirar-ne allà. Enguany han donat dos passos més en el camí de la destrucció de la festa. El primer és que ara han de ser tots els veïns d’un carrer els que firmen demanant si es poden tirar coets o en cas contrari estarà prohibit. Al meu ho hem fet però hem estat dels molts pocs on tots els veïns sense excepció han signat. El segon pas ha estat prohibir que tire ningú que no siga de Bétera. Explícitament però que estiga aveïnat a Bétera. Com que jo tinc els papers a Barcelona he hagut de veure com un funcionari em deia en primera instància que no sóc del poble i que per tant no puc tirar coets. Sort del meu germà, que ho ha pogut arreglar.
El primer any que vaig tirar coets no el recorde. Vaig eixir amb l’estanquer i em van cremar al cul prop del castell. Devia tindre dotze anys. Des d’aleshores crec que només m’he perdut una coetà. He estat majoral. He tirat la coetà del gos. He fet de mantenidor de les festes. He escrit anys i anys en el llibre de festes sobre les coses més variades… i ara he de veure que tot això i la meua arrel més profunda sembla que no vol dir res davant un senyor amb uniforme que ni alça la vista i només mira el carnet, displicent…
He eixit del castell, on vas a apuntar-te, amb una profunda sensació de tristesa. Em tem que ells ja han guanyat i que la desaparició total de la coetà és cosa d’uns pocs anys. Sé que l’enyoraré molt.
en el llibre “historias de la traca“, un dels pocs que defensa que tota la cultura traquera tradicional valenciana és un patrimoni cultural de primer ordre, parla de tots aquests que es volen carregar les coetàs i cordàs (sovint vinguts de fora), com a “cansalà”.
—>En los usos y Costumbres Valencianas de la Traca, dícese del nombre que
el “Aveaor de Traca” daba a los alcaldes, gobernadores, capitanes
generales, y cualesquiera que fueran las autoridades, cuando no
respetaban las Tradiciones. Mote penitencial irredento. “Màxim insult
Traquer Valencià”. “Els fills del Dimoni”.
Doncs això, que són “cansalà” i que cal fer alguna cosa per defensar aquestes manifestacions pirotècniques valencianes. salut i bona coetà!
Això demostra (si calia) que no tenim un país com per tirar coets.
Ho sent molt però fins i tot llegint la teua -extraordinàriament felliniana- descripció de la coetada, cada dia sóc més partidari de crear festòdroms. No? Ara, no puc negar que hi ha material per una pel.lícula de sobretaula.
Doncs imagina com van a quedar els quatre carrers on es concentren la tirada dels coets.
Salutacions.
Des del nostre record de barcelonins militants que ara fa just dos anys ens vàrem quedar bocabadats davant les festes del teu poble rep el nostre suport i tota la simpatia que podem enviar-vos a tu i a la teva gent.
JotaJota i A.