En la mort d’Antoni Farrés
Deixa un comentariTot just arribar a la redacció m’acaça la mort del Toni Farrés. Hi he entrat i he vist en diverses televisions la seua imatge. No sé perquè he pensat “mira el Toni…” Durant uns segons no sabia imaginar-me que havia mort, malgrat les converses que avisaven de la seua malaltia. Sobre la taula del meu despatx tinc una carta que ens convoca a una reunió del Consell de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, consell en el qual ell i jo vam entrar junts, també amb en Terricabras. Va ser la darrera aventura que vam compartir.
En Farrés és un home de facetes múltiples. Hauria d’haver dit “era un home” però se m’escapen els dits sobre els teclats. Altres destacaran la seua vessant política o professional. El món d’internet al nostre país, però, li deu molt i això cal remarcar-ho també avui. Ell va ser, amb Ramon Garcia Bragado i altres, l’impulsor de LocalRet i va fer una feina extraordinària convencent els ajuntaments i les institucions que la presència a la xarxa era fonamental. Hi va abocar molts esforços, molt fructífers i amb una enorme tenacitat que em sembla que li vàrem saber agrair. Crec que era una faceta de la seua vida de la qual se sentia, amb tota raó, orgullós.
Ara mateix tinc a les mans el llibre “Els Ajuntaments a Internet” un volum que vam fer junts el setembre del 1999, precisament per a la tercera assemblea de LocalRet i que encapçalen un pròleg seu i un altre de meu. En el seu la paraula “compromís” es repeteix una vegada i un altra. Era la seua marca fonamental, això que ja trobe a faltar ara mateix.
No t’oblidarem mai. Vas ser un gran alcalde, un gran polític d’aquells de debó, que veu lliutar per uns ideals i no per una cadira.
Però encara has estat millor persona. Sempre tenies un “bon dia” per tothom i no necessitaves gastar en 4 escortes ni convidar a tothom a aperitius per guanyar-te l’estimació de tothom.
Sempre estaràs al nostre record i farem que els nostres fills coneguin la teva història.
Vaig tractar molt poc personalment amb el Farrés, però sempre em va causar molt bona impressió.
El que si m’ha quedat marcat a la memòria és una entrevista que li van fer poc després de deixar l’alcaldia on explicava que una de les primeres coses que havia anat a fer va ser inscriure’s a l’INEM… i la cara que va fer el funcionari en preguntar-li: ‘on ha treballat fins ara?’. En Farrés va contestar que treballava a l’Ajuntament. La següent pregunta va ser “què hi fèieu a l’Ajuntament?”
També explicava, amb tristesa, que li van denegar la prestació d’atur ja que la feina d’alcalde no hi donava dret.
Amb tota l’estima, puc dir que era la millor persona de Sabadell… i això ho diu un terrassenc 🙂
M’ha sorprès la mort del Toni a mig matí. No per esperada, la noticia m’ha deixat estorat.
Som fills (érem) d’una generació que entenc irrepetible, Toni, el que vam passar nosaltres, ara, en explicar-ho, semblen les batalletes de l’avi “cebolleta”, que hi vols fer. Tant sols espero que l’historia et faci justícia.
Bon viatge Toni i que els deus et tractin d’una millor manera que nos pas ho van fer el teus coreligionaris. I espere’ns, no corris, tardarem mes o menys, però tots anirem venint. Et trobarem a faltar, molt i molt…………….que sols ens estem quedant.
M’ha sorprès la mort del Toni a mig matí. No per esperada, la noticia m’ha deixat estorat.
Som fills (érem) d’una generació que entenc irrepetible, Toni, el que vam passar nosaltres, ara, en explicar-ho, semblen les batalletes de l’avi “cebolleta”, que hi vols fer. Tant sols espero que l’historia et faci justícia.
Bon viatge Toni i que els deus et tractin d’una millor manera que nos pas ho van fer el teus coreligionaris. I espere’ns, no corris, tardarem mes o menys, però tots anirem venint. Et trobarem a faltar, molt i molt…………….que sols ens estem quedant.
L’Alcalde.
HOLA A TODOS DESDE LUGO QUE ES LA CIUDAD DONDE RESIDO EN LA ACTUALIDAD, SOLO PUEDO DECIR QUE LOS QUE VIVIMOS EN SABADELL DURANTE LA MAYOR PARTE DE NUESTRA VIDA, LA NOTICIA DE LA MUERTE DE TONI FARRÉS, HA SIDO MUY DURA. NO LA ESPERABAMOS, AUNQUE SE SABIA DE SU ENFERMEDAD, ES MUY TRISTE VER MARCHAR A LOS AMIGOS. BUENO PUES NADA MAS DESDE LUGO Y CON TODO NUESTRO CARIÑO UN ABRAZO PARA TODOS LOS SABADELLENSES. ANTONI NO TE OLVIDAREMOS.
he viscut molts anys a Terrassa i sempre s’ha tingut gran admiració pel millor alcalde que pot tenir un ciutat: Farres.
vicent
llíria
La millor cosa que ens ha deixat en Farrés (de moment amb pocs seguidors, però la referència hi serà sempre) és la seva independència de criteri. Un dels grans mals que té aquest país és l’omnipotència de les cúpules dels partits polítics i la disciplina de vot, de manera que als plens dels ajuntaments i dels parlaments (català i espanyol) ja se sap d’antuvi què votarà cadascú segons els pactes previs entre aquestes cúpules i al marge del contingut d’allò que es vota.
Antoni Farrés va fer tots els possibles… o no sé si tots, però molts, per trencar aquesta dinàmica perversa. I amb això ha dignificat la política del nostre país. No sé si aquest tipus de reconeixement el podrem fer, quan passin els anys, de gaires polítics d’aquesta generació. La immensa majoria són simplement hàbils per mantenir-se drets com saltamartins. Farrés va ser diferent. Era un home digne.