Els voluntaris
Deixa un comentariL’ex-president Pujol explica a Catalunya Ràdio que ha votat aquest matí en la consulta del 10A i que ha votat que sí a la independència. Jo passege a prop de VilaWeb, en un barri amb una forta presència paquistaní i em trobe en moltes botigues cartells com aquest en urdú i anglès cridant a anar a votar.
Tot això no passa perquè sí. Passa perquè hi ha voluntaris que han esmerçat moltes hores en fer la feina, en parlar amb la gent, en explicar-los com i perquè es vota. Comence a ensumar que tot això anirà bé. No cal esperar que vote un milió de barcelonins, que això no passa ni quan hi ha eleccions. Però votarà un gruix suficient i més que notable.
Ara cal apretar i això és feina de tots. Ens queden deu dies per a donar la campanada. En català, en urdú i en qualsevol llengua que es pose pel mig…
Sense voluntaris no hi ha democràcia i per tant no hi ha justícia ni llibertat.
Sense voluntaris no hi ha poble, sinó massa i dirigents cínics.
Sense voluntaris no hi ha humanitat, sinó salvatgines.
Avui a la vostra Editorial propugneu que els voluntaris del nostre país, els que fan que encara puguem parlar de país, facin un pas amunt: propugneu que es declarin insubmissos fiscals en la propera campanya de la Renda per oposar-se amb eficàcia a la llei de la selva financera, per acabar amb el cinisme del govern espanyol, per fer fora els covards dirigents catalans, per guanyar la nostra llibertat i la nostra justícia, per fer efectiva la democràcia que ens mereixem.
Llegeixo per altra banda (en un article d’opinió del Directe.cat) que a Catalunya els bancs han iniciat 270.000 executius hipotecaris. Probablement aquests 270.000 executats, sembla estranya la precisió del llenguatge jurídic a vegades, tinguin la seva darrera esperança de vida digne en l’èxit de la insubmissió fiscal, que té l’enorme pega que tots estem “aferrats” com naus ancorades, (com m’agrada el mot del català occidental “agarrats” per dir aproximadament el mateix i perquè ens suggereix que ens esguerra i ens mutila), als nostres projectes modestos de vida que passen per hipoteques i pisos i casetes i cotxes i vacances…
La vostra proposta s’ha de parlar amb la dona, i amb la família. Si ens hi apuntem ens llançarem voluntàriament a pertànyer al col·lectiu dels executats, quan probablement no serà el cas gràcies a l’atzar i també a la prudència i a l’esforç del treball ben fet.
Un altre opció és estudiar estratègies defensives contra l’execució. Tant a nivell col·lectiu com privat, perquè no us equivoqueu serem executats, que els espanyols en tenen ganes i els donarem l’oportunitat. L’exèrcit de l’ocupant defensarà la Llei hipotecària i estarà, com sempre al servei dels “subhasters”…
Sobre aquest particular, jo crec que la implicació en el procés de l’Esglèsia i les institucions ens blindarien. M’explico. Suposem que els executables fan donació dels seus bens al seu Ajuntament o a la parròquia, i a canvi reben un acord per gaudir dels dits bens durant tres generacions. Els bens esdevenen inexecutables per les pròpies Lleis espanyoles, i la batalla de la legitimitat, molt més important del que a primera vista sembla, la tenim guanyada. Victòria moral, victòria en les formes i esquivada a la misèria de l’execució tributària de l’Estat enemic i hostil.
Per cert tal cosa s’ha de fer abans de contreure els deutes sinó no valdria.
Jo vaig votar, fa setmanes, a Gràcia, el meu barri, davant la biblioteca Jaume Fuster -independentista i bon escriptor. I tot sovint, al centre, a Sant Andreu, a diferents punts, m’he trobar meses amb voluntariat. En són, no té dubte, la columna vertebral d’una marea que no atura.
L’enhorabona perquè, en part gràcies a ells i elles, el dia 10 serà un gran dia pels Països Catalans.
Pere Meroño
Està molt bé aquesta tasca d’aproximació que la situació és la que és, però cal que les coses estiguin clares.
D’altra banda, jo també m’ensumo que la cosa anirà bé.
Hola amics,
Dir-vos que la proposta de fer cartells en diferents idiomes pels comerços ha estat feta pel CADCI a Ciutatvella decideix, ho vam proposar doncs pensem que amb els díptics traduïts no hi havia prou i creiem que així com els catalans ens agrada que ens reconeguin la nostra llengua als altres també: s’ha fet en àrab,urdu,xinés a més dels ja previstos anglès, francès, català i castellà; i ens sap greu no arribar a fer-ho en tagalo i amazigh.
La nostra llengua comuna és el català però les altres llengués son una riquesa cultural, és una meravella veure com els ulls del nous catalans brillen al llegir un cartell que els anima a participar de la nostra lluita també amb el seu idioma.
us animo a repartir-ne amb nosaltres necessitem gent per cobrir tots els barris de ciutatvella, així podreu sentir que l’alè de llibertat al nostre país va més enllà del lloc de naixença.
contacteu daniellaspra@cadci.net