Com un perdido

Deixa un comentari

Diuen que això de l’easy jazz és poc menys que impur, margarida pels porcs. És possible però a la nit després d’un dia inacabable em resulta un bon calmant. Sec al silló, alce les cames sobre el tamboret i trie amb la mirada quina música va a sonar. Arrenca i l’habitació s’omple d’una certa calma, artificial si voleu. Simplista, no diré que no. Però eficaç. El cap se’m queda en suspens un segon llarg. Com un perdido que el meu cervell mandrós es resisteix a seguir…

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 10 de març de 2006 per vicent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.