Com un perdido
Deixa un comentariDiuen que això de l’easy jazz és poc menys que impur, margarida pels porcs. És possible però a la nit després d’un dia inacabable em resulta un bon calmant. Sec al silló, alce les cames sobre el tamboret i trie amb la mirada quina música va a sonar. Arrenca i l’habitació s’omple d’una certa calma, artificial si voleu. Simplista, no diré que no. Però eficaç. El cap se’m queda en suspens un segon llarg. Com un perdido que el meu cervell mandrós es resisteix a seguir…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 10 de març de 2006 per vicent