Com m’està costant…
Deixa un comentariEm sembla una filosofia atractiva, colpidora i neta. De vegades has de soltar el pes mort que t’ofega per dins i per agafar aire dius coses que són excessives. Efectivament ‘no puc’ per exemple. Què vol dir que no pots? Al cap i a la fi que no pots fins que pots. Allò que va dir Mandela quan li van preguntar si no pensava que era impossible fer de Sudàfrica una nació democràtica: ‘tot és impossible fins el dia que es fa possible’. Doncs això.
‘Com m’està costant…’, en canvi, és certer. Indiscutible. Hi ha coses que costen una barbaritat. I sobretot que costen més que no et pensaven que et costarien. I aleshores bufes i penses que això es fa pesat o dur. Que t’està costant. Però això no vol dir que siga impossible. Simplement és una forma d’agafar aire, de desmuntar-te un segon per a seguir mirant endavant.
Bona frase. Un regal d’estiu.
Hi ha coses que, un cop obtingudes, te’n fas creus de com t’havien semblat impossibles. Moltes coses que hem aconseguit, va haver-hi un moment que semblaven del tot impossibles. Les hem obtingut perquè hi havia gent que hi creia, que creia en el seu treball i el de molts altres.
“Tot és impossible fins que el dia que es fa possible”. Gràcies per la frase de Mandela i el teu comentari.