Com m’està costant…

Deixa un comentari
Ho escolte en un film: no digues mai ‘no puc’, digues ‘com m’està costant’… 

Em sembla una filosofia atractiva, colpidora i neta. De vegades has de soltar el pes mort que t’ofega per dins i per agafar aire dius coses que són excessives. Efectivament ‘no puc’ per exemple. Què vol dir que no pots? Al cap i a la fi que no pots fins que pots. Allò que va dir Mandela quan li van preguntar si no pensava que era impossible fer de Sudàfrica una nació democràtica: ‘tot és impossible fins el dia que es fa possible’. Doncs això.

‘Com m’està costant…’, en canvi, és certer. Indiscutible. Hi ha coses que costen una barbaritat. I sobretot que costen més que no et pensaven que et costarien. I aleshores bufes i penses que això es fa pesat o dur. Que t’està costant. Però això no vol dir que siga impossible. Simplement és una forma d’agafar aire, de desmuntar-te un segon per a seguir mirant endavant.

Bona frase. Un regal d’estiu. 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 10 d'agost de 2012 per vicent

  1. mentre hi hagi gent que treballi per fer-ho possible.
    Hi ha coses que, un cop obtingudes, te’n fas creus de com t’havien semblat impossibles. Moltes coses que hem aconseguit, va haver-hi un moment que semblaven del tot impossibles. Les hem obtingut perquè hi havia gent que hi creia, que creia en el seu treball i  el de molts altres.
    “Tot és impossible fins que el dia que es fa possible”. Gràcies per la frase de Mandela i el teu comentari. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.