Al Casal Català de Brussel·les

Deixa un comentari

Xerrada aquesta vesprada al Casal Català de Brussel·les. I en connexió via twitter amb casals d’altres parts del món, notablement d’Amèrica. Feia temps que els devia aquesta oportunitat però sovint quan vinc a Brussel·les tinc el temps tan marcat que se’m fa impossible. Avui, però, l’oportunitat d’haver de parlar demà al matí en un congrés sobre mitjans organitzat per la Svenska Kulturfonden m’ha permès trobar l’espai per a compartir un llarg debat a les instal·lacions de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea i després un sopar allargat fins hores ben poc brussel·lenques.

Els membres del casal són gent molt entusiasmada i especialment interessants. Al seure els he demanat en què treballaven i amb els que hi eren ja podíem organitzar pràcticament un lobby dins les institucions de la Unió. No tots eren funcionaris però ausades i tots tenien un nivell de conversa i coneixements envejable. Com era d’esperar, doncs, hi hem parlat de tot, del país, de la xarxa, de València, de tecnologia, de periodisme. Una xerrada corteingles, que dic jo, amb un tema diferent en cada pis.

Entre els assistents a la conferència la periodista encarregada de l’Agència Catalana de Notícies, Raquel Correa, que segons que m’han explicat apenats els membres del casal just acaba avui la seua feina, per les retallades que estan tenint lloc. Sap greu que passen aquestes coses, per la professió i pel país. Una agència completa nacional amb una presència concreta a l’estranger és necessària, simplement. Com ho són tants altres serveis públics. Em sap particularment greu, per això, ser la darrera notícia, supose, d’aquesta col·lega…

=============

PD. Veig que ha penjat la crònica de l’acte (la foto també és seua) :

30.05.2011 – 21.02 h

“Al món actual no basta amb ser, t’han de reconèixer”, diu Partal

El director de Vilaweb reflexiona, des de Brussel·les, sobre el paper de Catalunya a l’exterior

CORREA, RAQUEL / CORRESPONSAL – ACN · ID 617997

Brussel·les (ACN).- “Al món actual, no basta amb ser, t’han de reconèixer”. Així ha reclamat el director de Vilaweb, Vicent Partal, una major presència de Catalunya a l’exterior en la conferència “La Catalunya digital i la Catalunya exterior: memòria, tecnologia, empenta i perspectives de diàleg”, que ha pronunciat aquest dimarts a la Delegació de Govern a Brussel·les. En la xerrada, organitzada pel Casal Català de Brussel·les dins els actes de commemoració del 80è aniversari de l’entitat, Partal ha instat els catalans a donar ressò internacional a les seves reivindicacions i a repensar la democràcia tant a l’Estat com al Principat. “Escòcia, Flandes, el País Basc i Catalunya seran estat més aviat que tard”, ha augurat.

Per què les acampades dels indignats han ocupat les portades de la BBC, “Le Monde” i el “Washington Post” i la manifestació del 10-J no ho va fer?, s’ha preguntat Partal. La seva resposta és que “cal un esforç per fer més visible Catalunya a l’exterior” i aconseguir situar més i millor Catalunya al món. Un camí en què, amb tot, s’ha avançat molt en els últims temps.

 Repensar la democràcia

Tot i alertar que el moviment dels indignats acampats a les places d’arreu de l’Estat és “ideològicament prim”, Partal sí que els ha concedit que comparteix la idea que cal repensar la democràcia, tant a Espanya com a Catalunya, perquè l’actual democràcia és “molt limitada i està encotillada pels partits polítics”.

“Si jo fos de Madrid i el màxim de modern que pogués ser és de l’Izquierda Unida de Cayo Lara, jo també aniria a la Plaza del Sol a acampar”, ha concedit Partal. “Seria impressionant si es pogués unir la indignació amb el contingut de teòrics de Manuel Castells i Arcadi Oliveres”, ha explicat, “perquè el que demanen ara els indignats és tan vague que ningú pot estar-hi en contra però és més reactiu que propositiu”. I tot i que Catalunya “no és un desert polític com Madrid”, afirma, “a vegades hem reproduït una Espanya en petit” enlloc de trencar amb el model espanyol i pensar models alternatius.

Quan es desfà la inviolabilitat de les fronteres

Partal ha recordat que, fa anys, que una nació fos reconeguda estat era “qüestió de blanc i negre”, mentre que ara hi ha molts estats que aconsegueixen un reconeixement parcial. “Fins i tot la rocallosa diplomàcia s’estova, i accepta estats parcialment reconeguts, com Palestina i el Sàhara Occidental”, ha explicat, i i ha augurat que Escòcia, Flandes, el País Basc i Catalunya seran un nou estat de la UE “més aviat que tard”, i després els seguiran Gal·les i Còrsega.

En aquest sentit, el director de Vilaweb ha recordat que, amb la independència de Kosovo, “s’ha eliminat l’única possibilitat jurídica per impedir un procés d’independència”. I és que, considera, “la sentència de Kosovo demostra que la inviolabilitat de les fronteres fa referència només a la invasió externa militar però no a la voluntat democràtica del poble”

Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges el 31 de maig de 2011 per vicent

  1.    Estava pensant en això de la mentida i la veritat i com de lleugera n’és la diferència. Què és una mentida i qui ho decideix i si es decideix que una mentida és faltar a una suposada llista de principis inviolables, posem per exemple que així ho ha decidit un comité europeu de sabis, com ens podrem refiar del seu criteri? Així doncs, en el suposat cas de l’afer dels vestits del Senyor Camps què és mentida i qui diu que ho és? Acàs no has estat tu, amic lector, també en una situació semblant? Ets humà, pren-te un descans, respira, no passa res per fer una passa endavant quan es tracta de demanar per un germà o per la teua millor amiga, ets bona persona i això es suposa que fan les bones persones, ajudar els seus i qui diu que Francisco Camps no siga un bona persona?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.