Aclaparat
Deixa un comentariEstic aclaparat per les mostres de suport que estem rebent pel cas Vilaró, tant les professionals com les ciutadanes. L’afecte no el puc pagar ni el podré pagar mai. El de tots, des del lector més desconegut per a mi als meus amics de la colla de Bétera, passant per professionals i companys periodistes del país i d’altres països d’Europa, pels músics i escriptors, pels representants de les associacions, grups i partits de tot arreu.
Sent una gran responsabilitat davant tot plegat i espere estar a l’alçada de tanta confiança que dipositeu en el nostre diari.
Ara fa una estona, però, he vist que els companys de Berria posaven com a primer article de la seua edició digital un tema relacionat amb la querella i el pròxim judici. I això m’ha superat. Perquè el nostre cas no és res comparat amb el que Martxelo Otamendi i la gent d’Egunkaria van haver d’aguantar en el seu moment. Ells sí que són un símbol de la llibertat de premsa i de tantes coses més… Eskerrik asko.
Vicent,
Demà no podré ser amb vosaltres físicament a Barcelona, però hi seré, hi serem, al complet fent-vos costat i afirmant la voluntat d’acabar amb actituds impròpies d’individus que es puguin anomenar, ni que sigui a ells mateixos, com a persones, com a persones lliures.
Si mires i repasses el llistat d’adhesions al manifest, un cop més dibuixem el país -els del Lluçanès passant com a gent d’altres parts del món!- a través de Vilaweb. I és que el país és, viu i vol mitjans nacionals en una nació lliure. La fermesa que has / heu mantingut i que caldrà mantenir fa més i més real i sòlid el projecte.
Gràcies per ser-hi.
Aleix (Vilaweb Lluçanès / La Rella)
VilaWeb, som tots que s’estimem la llibertat.
Una abraçada i gràcies a tot l’equip, l’Assumpció i a tu.
ja ho he fet!
¡Herederu, quiero un hijo tuyo! ¡Torero! ¡Machote!
Tens raó no és el mateix que Egunkaria, però avui fer simplement periodisme no mercenari és posar-se en alguna claveguera del poder, encara que sigui d’un ajuntament. És tan bèstia l’atac que vos fa grans. Estic segur que quan vagi de veres sabreu donar la talla. Amb tot afecte.
Vicent,
L’afecte no és gratuït: tenim un deute molt gran amb tu i la teua empresa (entenent aquest concepte en el seu sentit més noble i rotund). Heu fet de Vilaweb la nostra casa, la nostra primera mirada al dia a dia del món i del país, heu estat la llum que guiava el camí en els moments més difícils (recorde, encara emocionat, el vostre paper durant els dies posteriors als atemptats de l’11M), heu fet visible el país amagat, heu fet costat sempre al segments socials més crítics i incòmodes, heu creat opinió amb una coherència insubornable i sou, sense cap mena de dubte, el valor més sòlid i atractiu del país que volem ser. Això no us ho podrem pagar mai per molt de suport que us donem.
Ara us han pres com a boc expiatori per canalitzar un ressentiment extraviat i una arrogància que saben caduca -i a punt d’estimbar-se en la que potser siga la major catàstrofe electoral de la història catalana.
Com no hem de rebel·lar-nos davant l’enèsim atac que sofrim? La querella és contra tots nosaltres. Ens en donen per totes bandes, però novament la vostra actitud valenta ens ensenya per on hem d’anar. Estarem al vostre costat pel que faça falta.
Una abraçada ben forta per tu i per tota la gent que féu possible cada dia el miracle de Vilaweb.
Josep Vicent Frechina