Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

De vegades ens toca fer de tot. Ahir a Balaguer el pregó de la festa major del Sant Crist. Jo només havia fet abans un pregó a la festa del meu poble, però quan m’ho van demanar vaig dir que sí. Ho vaig dir perquè em van explicar que no volien un pregó localista sinó una crònica de l’actualitat i del país.

Tot i això ja els vaig avisar que ho faria, és clar, però que afegiria detalls locals. D’ells i meus. Perquè una de les famílies fundadores de Bétera són els Balaguer que no cal ser massa llestos per a saber d’on venien. I també perquè el rei Pere el del Punyalet era nadiu d’allà i va ser qui va ordenar enderrocar el castell de Bétera, un dels episodis més intrigants de la nostra història local.

Va ser molt agradable, espere que també pels que m’escoltaven i vaig poder gaudir a més d’un esplèndid ball de bastons i d’un sopar amb la cúpula política de la ciutat, interessantíssim.

Ja ho sé que el país ha canviat però és que ha canviat tan ràpid que no me’n se avenir. I parlar de la independència i sobretot del que farem l’endemà i de com ho farem ja és plat habitual en qualsevol d’aquests sopars. Me’n vaig atipar de xerrar i escoltar i encara vam trobar un moment per viure en directe, enganxats als iphone, el llançament del vídeo Cauen els murs, que avui sembla que ha causat sensació…

El país està vibrant. No en tinc cap dubte.

(La fotografia és de Joan Biscarri. Gràcies)