Català de l’Any: hipocresia a dojo
Publicat el 29 de març de 2008 per vicent
El diari que va filtrar interessadament que Pasqual Maragall tenia alzeheimer, i que ho va fer -i aquest és el problema- com a manera de jubilar-lo políticament i per a alterar el sentit del seu adéu al PSC ara va i li concedeix amb tota la pompa imaginable el premi de català de l’any -deixem córrer això de la votació popular…
I el guardó li’l lliura, només caldria!, el president actual de la Generalitat, que tots sabem què pensa de Maragall i què, i quant!, ha fet per enviar-lo al carrer.
He vist que començava i m’he quedat a veure el programa de TV3 inquiet per saber si eren capaços, sense morir-se de vergonya, d’elevar la hipocresia al nivell d’espectacle pseudo-faller i panxacontent que ho han fet. I caram si n’han estat capaços.
Només em consola haver vist com el xiquet Asensio aquest que mana ara a Zeta s’ho mirava tot amb tanta indiferència i desinterès que ja no es preocupava ni de dissimular. Total ell es vol vendre el diari i amb aquest gest ja deixarà amb un pam de nas tota aquesta tribu que ahir ens van demostrar en horari de màxima audiència que la barra en aquest país no té cap límit.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
El que passa és que Maragall s’hi presta a aquest joc, sempre l’he trobat un personatge patètic, no entenc com després de deixar-se apunyalar encara els fa el joc.
I heu vist el Brutus? Sí, aquell que li ha entregat en mà el premi. Quina vergonya, després de tot el que li va fer. Quant cinisme, fa feredat. Quin mal devem haver fet perquè ens governin aquesta mena d’individus?
Estic ben d’acord amb tots vosaltres, però, malauradament, facin el que facin aquesta colla d’execrables, cada vegada que hi ha eleccions, arrepleguen una mà de vots que fa feredat. ¿Què hem de fer perquè molts votants seus, si no tots, obrin els ulls? Un dia vaig llegir un comentari en un bloc –ara no recordo de qui– que deia que, encara que el TAV fes esfondrar la Sagrada Família, els votants del PSOE li serien fidels, perquè viuen en un món a part, irreal, en què tot és meravellós. Trobo que tenia molta raó. ¿La Catalunya optimista o la Catalunya beneita?
Doncs, vés, ja que havia de guanyar algú, el que em sap més greu és que el premi no li haquessin donat a l’Isidre Esteve. Entenc que en Vicent no qüestiona si Maragalll s’ho mereix, sinó que els mateixos que van utilitzar barroreament la seva malaltia, ara ho tornen afer per netejar-se les mans i la la consciència davant del respectable. Home!
Lleixo el teu post després d’haver vist el lliurament del premi al TN migdia i m’ha vingut al cap els mateixos pensaments. La hipocresia del qui lliura el premi a Pasqual Maragall, Pepe Montilla, amb un somriure forçat i sorneguer.
A més a més, realment, en Maragall es mereix el premi de català de l’any?! Vagi per davant el meu respecte per la seva malaltia i admiració per l’enteresa amb la que l’enfronta.
I per acabar també hauríem de reflexionar sobre el paper de TV3 col·laborant activament al festival hiperbòlic d’hipocresia.
Un article semblant he fet jo. Però per donar-li una volta al “concurs organitzat” he escrit es que per mi si que són catalans de l’ any http://pellroja.cat/?q=node/113
La gran pregunta és per als qui l’han votat. Per què l’han votat? Què ha fet aquest home aquest any?
L’han votat de forma macabra per posar-se malalt?
O l’han votat per abandonar el PSC-PSOE?
Un misteri
l’any passat, segons contava Victor Aleixandre, Eric Bertran era un dels candidats més ban situats i va ser boicotejat per la mateixa organització. Crec que aquesta dada es pot confirmar en la web de l’escriptor i periodista.
Vicent
Llíria
Sí, Josep-Vicent. Ho he trobat al web del Víctor Alexandre. Basta anar a http://www.victoralexandre.cat però el seu article l’he trobat concretament aquí:
http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=238&Itemid=63
Carles
De topada en topada una i altra vegada en la mateixa pedra.
Pasqual Maragall alcalde artifier de l’Espanya Olimpica i de la Barcelona ‘cosmopolita’ i ‘multicultural’.
Pasqual Maragall artificier de succeir Pujol en l’encaix de Catalunya a Espanya i dur al fracàs l’intent d’ERC d’intentar el projecte encaixista de l’Estat plurinacional o federal.
I ERC de comú acord amb les direccions del PSOE-PSC de marginar Pasqual Margall per treuren profit i intentar marginar el seu espai politic dins del PSOE-PSC a Catalunya.
De ‘La Publicidad’ en l’època de Lluís Companys a El Periodico de Catalunya tot ha anat a parar al mateix calaix.