Mails per a Hipàtia

Atenes és una ciutat colossal. Hi ha tanta història i cultura reunida en tant poc espai que es pot comparar potser amb Jerusalem i prou. Alces la vista i hi ha l’acropolis. El monument ja tomba de tos però si hi penses que en aquell turonet, no només a l’acropolis, van parlar Socrates i Plató, Esquil, Aristòtil, Herodot…

Tanta cultura i tanta història ressona, a més, en els fets qüotidians. Imagine que els grecs no en paren atenció però a mi m’ha sobtat a l’hora d’eixir del metro trobar-me un cartell que diu “Exodus”. Sí, ja sé que un èxode a la fi és una eixida però dins meu la paraula, i el simple fet d’eixir de l’estació del Metro té una connotació com més solemne que no puc evitar.

La meua heroïna particular, però, Hipàtia, era d’Alexandria, la gran ciutat grega de l’altra banda del mar…