Mails per a Hipàtia

Passe la vesprada llegint els Assaigs de Montaigne en la traducció de Vicent Alonso que acaba de publicar Proa. És un llibre ple de complicitats extra-literàries. Hi ha el mateix Vicent, a qui conec de fa dècades, el Fuster i la seua coneguda militància, la lectura que en vaig fer de molt jovenet en una estranya edició latinoamericana, tan barata com difícil de seguir…

L’assaborisc, doncs, amb sabors diversos a la boca. En el cas d’aquest volum concret aprecie la decisió de Vicent de traduïr-lo al “valencià”, tot i els meus dubtes al respecte. En qualsevol cas per a la cultura catalana era una obligació tenir a mà aquest text que ara comencen a editar.

Curiosament ara fa uns mesos em vaig comprar una versió en el francès originari, no en el modern, que em va aportar matissos molt agradables i un fum de curiositats. Amb això resultarà doncs que l’hauré llegit en argentí (o era mexicà?), en dues classes diferents de francès i en el català de Godella que Alonso ha anat aplicant com una capa discreta per ací i per allà. En qualsevol cas el fons és el mateix i és dels que no em cansa assaborir una vegada i una altra.