Mails per a Hipàtia

Larry King va fer anit el darrer programa del seu show a la CNN, que ha durat vint-i-cinc anys. El vídeo és un resum del mateix.

Durant molts anys he escoltat les seues entrevistes, fetes dia rere dia sempre amb grans protagonistes de l’actualitat americana i mundial. Abans les passaven a hores més asequibles i moltes nits les veia en directe, des de casa. Més tard el youtube i el podcast m’ajudaven a seguir-lo, pendent sempre que un dia crearia petites obres d’art com aquella nit difícil d’oblidar que va xerrar amb Marlon Brando sobre com era de dura la vida.

King és un periodista atípic, té un toc de Jordi Vendrell. Del Jordi em fascinava això que em fascina del King: que sabia molt i es preparava molt però quan començava el programa semblava que tot era improvisat, una conversa ordinària. No és fàcil fer això. Gens fàcil.

Anit van fer un programa molt especial. Als Estats Units saben respectar la gent i amics, personatges i competidors es van unir en un homenatge a l’home que ha fet 25.000 entrevistes en directe, aconseguint sempre que sonen interessants.

Hi ha, però, un moment que vull destacar. Al minut 6.39, enmig d’una broma, li pregunten quina pregunta ha fet més vegades. I ell respon ‘la pregunta que he fet més sovint és per què?’ i diu que és aquesta perquè no es pot respondre amb una sola paraula i obliga a pensar l’entrevistat. Tota una lliçó de periodisme, sí senyor.