Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)
Cap l'alliberament nacional i social
Carod, avui.
Avui a parlat per Rac1. Demana dimissions dins els responsables d’ERC.
Hi ha dins la societat catalana una franja electoral de votants, no reflectida al Parlament del Principat. És una franja nacional(nacional dels PPCC), no gaire explicada ni gaire assumida pels polítics de casa. La vessant social i igualitària de la nostra societat dins les formacions independentistes, tampoc és gaire assumida llevat de formacions minoritaries com les CUP’s, Endavant o PSAN. L’intent d’ERC de replegar aquesta franja electoral de votants, va tenir el punt culminant amb Carod de protagonista a les eleccions espanyoles després de les converses amb ETA a Perpinyà, més de 600.000 mil vots, mai ERC a tornat a tenir aquest nombre de vots.
Avui, Carod a parlat. I a dit el que a dit, l’esquerra nacional és possible. Després de set anys de governs d’esquerres, sense gaire èxit però amb moviments importants tan a dins l’esquerra majoritaria i dins el món independentista. El PSC està al final d’un procés d’integració de les masses obreres espanyoles de l’àrea metropolitana. El cinturó roig ja no té por a votar esquerra nacional(nacional catalana). El baix llobregat és un exemple. Una formació catalana i solament catalana i que no se’n amaga de ser-ho, a guanyat a la comarca espanyola del PSOE, només Cornellà i Viladecans han resistit la onada convergent.
Necessitem, els què ens considerem d’esquerres i volem un estat català, dins l’Europa comunitària, un moviment ampli i decidit a aconseguir aquests objectius.
Carod és una de les persones, preparada i carísmatica per encapçalar-lo. La centralitat catalana passa per la formació que recollí les diverses sensibilitats independentistes i d’esquerres, per avançar cap l’estat propi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ras i curt. Volia que ho sabessis. Aquests primers dies després del 28N he llegit moltes coses que em feien caure l’ànima als peus i que m’haurien fet perdre l’esperança, però aquesta reacció d’en Carod m’ha agradat molt i veig possibilitats reals que aquest projecte tiri endavant.