;
Així comença l’article d’ Àngel Quintana sobre L’emigrant (Al Mohager), publicat al catàleg de Seven Chances. Setmana Internacional de la Crítica. Festival de Sitges 1995
El 15 de febrer de 1995, Jean-Luc Godard va convidar el cineasta egipci Youssef Chahine a la presentació a París de la seva darrera pel·lícula, l’autoretrat JLG/JLG. Tal com explica Charles Tesson a la revista “Traffic” (..), Chahine va jugar el paper d’un simple espectador ja que l’egocentrisme de Godard va eclipsar la presència de Chahine. La funció del cineasta egipci en la presentació del film de Godard no havia de ser la d’un simple convidat de pedra. Chahine era l’autor del migmetratge La Caire —un film amb apunts de caire autobiogràfic rodat durant la guerra del Golf, que va ser prohibit pel govern del seu país—, que Godard havia escollit com a complement de les projeccions de JLG/JLG.
En triar Le Caire, Godard prenia partit públicament per l’obra d’un cineasta modern —curiosament, l’any 1993 també va prendre partit per Manoel de Oliveira amb motiu de l’estrena a París de Vale Abrão— que ja havia reivindicat el 1990, quan, en presentar Nouvelle vague a Canes, va manifestar públicament que la nit abans havia anat a veure Alexandrie, encore et toujours, de Chahine.
En la invitació de Godard hi va haver, però, un fet simbòlic fonamental: aquell febrer de 1995 feia deu anys que ell havia presentat Je vous salue, Marie al Festival de Berlín, aixecant immediatament una campanya de les forces integristes catòliques contra la seva exhibició. I feia poc, el 29 de desembre de 1994, L’emigrant, de Youssef Chahine, també havia estat prohibida pels tribunals egipcis, a petició de les forces integristes islàmiques. Les persecucions de què han estat objecte Je vous salue, Marie i L’emigrant —així com L’última temptació de Crist, de Martin Scorsese, el 1988— posen en evidència el poder d’un integrisme religiós, de signes diversos, que no suporta qualsevol forma de representació iconoclasta (..)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!