Club 7 Cinema

“El que sabem“. Director i guionista: Jordi Núñez. Repartiment: Javier Amann (Víctor), Nakarey (Carla), Mauro Cervera i Just (Martí), Tània Fortea (Marina), Laura Beneito (Mireia), Maria Izquierdo (Alba), Fran Morales (Andreu), Elisabet Corredor (Naiara), Roberto Hoyo (Jaume, el xicot de Martí), Marga Castells (mare de Martí), José Vicente Tomás (pare de Martí), Rosita Amores (l’àvia del bar), Kino Gil (Vicente, net de l’àvia), Íngrid Sornes (mare de Carla); amb la participació de Samantha Hudson. Vista el dia 22.03.2023, en VO, per FilminCat.

Sinopsi: la Carla, estudiant argentina que treballa de cambrera els caps de setmana, està enamorada d’en Víctor, un noi atractiu. El seu amic Martí, enamorat del seu xicot en Jaume, sent un amor platònic per en Víctor. La relació entre la Carla i en Víctor va a més i formen parella; però serà posada a prova per la guapa Marina, amiga de la colla i sexualment oberta. L’amistat, els amors, els desitjos, l’entrada a la maduresa…

Comentari.

M’ha interessat veure “El que sabem” perquè és una comèdia juvenil parlada en la nostra llengua. I certament, té un registre lingüístic magnífic, tot i algunes ratlles de diàleg en castellà -per allò que una protagonista passa per argentina, si bé durant el metratge parla estones en valencià-. Fins podem dir que la pel·lícula s’apunta pedagògicament al ‘mantinc el valencià’.

Tanmateix, és una llàstima que aquesta òpera prima sigui tan prima, mancada de substància, dedicada tan sols a mostrar-nos superficialment l’amistat, els amors, pulsions sexuals entre uns quants -pocs- membres de la colla que segueix, desaprofitant tot el potencial iniciàtic que ofereix tenir entre mans un grup de joves entre l’adolescència i l’edat adulta. Francament, la trobarem a FilminCat i Filmin; però seria un producte més avinent a Netflix. Fins i tot és un film gai, no tant perquè hi apareix una parella de nois homosexuals, sinó per com la càmera es rabeja en el cos i el rostre ben formats de l’actor Javier Amann, més enllà de les necessitats expressives de la pel·lícula -i ho rebla filmant una actuació de Samantha Hudson-. A més a més, aquest jovent es passa el metratge anant d’una festa a l’altra, cosa que deu ser típica de l’edat, però que esdevé un recurs fàcil del guió, per a farcir la durada de la pel·lícula i fer-ne xerinola gratuïtament. Uns ingredients molt típics de Netflix.

En una escena, parlen d’una festa andalusa que muntaran i una de les noies ho diu clar: aniran d’una festa ‘regional’ (sic) a ‘una altra’ -ja que també s’acosten les Falles-. I sí, “El que sabem” té vocació de comèdia regional, que voreja el folklore. Començant per una àvia molt pintoresca que les deixa anar amb tot el sabor valencià, seguint perquè soni el pasdoble ‘Valencia’ en un moment que la càmera ens enfoca la xicota protagonista i, evidentment, com escau -perquè n’és l’època- les Falles, amb l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana -per ofrenar noves glòries a Espanya…- que ha de sonar quan el foc devora (o ha devorat) el ninot- i les bandeteres amb el blau… Consti que no hi he sabut veure cap ironia ni distanciament, més aviat hi he trobat celebració, en aquestes imatges.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!