Club 7 Cinema

Aquest matí hi ha hagut la projecció a la premsa de Gràcia de Mònaco, d’Olivier Dahan, i les notícies que ens n’arriben confirmen les expectatives no gens bones que ens n’havíem fet. Sembla que, a la fi de la projecció hi ha hagut algun xiulet, certs aplaudiments més aviat timidots i molta indiferència. A la xarxa, hem trobat primeres reaccions:

(..) pretén desmuntar un conte de fades, però n’acaba construint un altre encara més irreal i ridícul, escriu Eulàlia Iglesias al Twitter. Podem llegir-ne la crònica que n’ha publicat a El Confidencial.

Com podem santificar una persona per aconseguir que Monaco sigui un paradis fiscal i no s’hagin de pagar impostos pels seus casinos? La resposta és “Grace of Monaco”, diu Àngel Quintana a Facebook, i afegeix: Oliver Dahan no fa ni una pel.lícula amb glamour, ni una crònica sobre la crisi d’una actriu que va ser princesa. Justifica allò injustificable i amb mala grapa.

(..) Magníficament produïda, però dramàticament tan inert com els muscles glaçats de la cara de Nicole Kidman, deixa anar Scott Foundas a Variety.

(..) anodí biopic de costures televisives, en diu Manu Yáñez al blog de Fotogramas.

(..) aquesta pel·lícula sobre Grace Kelly és una catàstrofe impressionant, sentencia Peter Bradshaw, a The Guardian.

FOTO (de Julien PANIE) © 2014 – STONE ANGELS Gràcia de Mònaco, d’O. Dahan

---