Club 7 Cinema

Maixabel. Directora: Icíar Bollaín. Guió: Isa Campos i Icíar Bollaín. Repartiment: Blanca Portillo (Maixabel Lasa), Luís Tosar (Ibon Etxezarreta), María Cerezuela (María Jáuregui), Urko Olazabal (Luís Carrasco), María Jesús Hoyos (mare d’Ibon). Vista el dia 01.02.2022, en VO, per Movistar.

Sinopsi -amb espòilers-: El 29 de juliol de l’any 2000, ETA assassina Juan Mari Jáuregi. Maixabel Lasa, la seva vídua -que havia estat companya de Jáuregi des dels 16 anys, amb qui en portava casada 25 i tenien una filla, María, de 19 anys- aviat passa a dirigir l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc, lluitant a favor de totes les víctimes de la violència -la d’ETA, la del GAL, la de la violència policial…-. El 2011 participa en un programa de trobada entre els terroristes penedits i les seves víctimes, pel qual va a la presó de Langraiz Oka -Nanclares de la Oca- a entrevistar-se amb Luís Carrasco, un dels tres que van matar el seu marit. El 2014, quan el govern suspengué el programa de “justícia restaurativa” perquè volia que els penedits delatessin a l’organització armada, Maixabel es troba a una casa particular amb Ibon Etxezarreta, un altre dels que van assassinar Jáuregi.

La força del perdó, el valor de la dignitat són els dos grans temes d’aquest film, que al seu torn és una obra de gran dignitat, intel·ligència i sensibilitat. Està enfocada des del rebuig de la violència, tant des del punt de vista humà com d’eina política i de repressió, i des de la convicció, agafant la manera de pensar de Maixabel Lasa, que conèixer l’altre és el primer pas per enderrocar murs que separen i permetre un futur de convivència.

No hi comptava pas, estant signada la pel·lícula per Icíar Bollaín, cineasta de causes, amb tendències pamfletàries -especialment des que està amb el guionista Paul Laverty, que per sort no ha intervingut aquí-.

El magnífic guió d’Isa Campos i la mateixa Bollaín -que deixa complicats processos personals en el·lipsi- tracta el perdó com a superació del mal. Maixabel constata l’abast real del penediment d’aquells individus, sense negar el que han fet ni el dolor que han causat.

Al gran resultat fílmic contribueix de manera decisiva l’extraordinària interpretació de Blanca Portillo, que encarna amb plenitud la complexa, sàvia i humana personalitat de Maixabel, ben acompanyada pel bon ofici de Luís Tosar i Urko Olazabal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!