Club 7 Cinema

“La masia“. Any 2022. Director: Víctor Català. Guió: Víctor Català i Pol Cortecans. Repartiment: Paula Moreta (Helga), Mont Plans (la iaia), Enric Arquimbau (l’avi). Durada: 16′. Vist el dia 27.02.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023. Sessió 2: Arrelant, a partir del minut 1h01’06”-.

Sinopsi -del web VOC d’Òmnium, amb la Crítica escrita per Dani Álvarez López (La Casa del Cine)-: L’Helga ha de passar uns dies a la masia dels seus avis sense internet i sense res a fer. No obstant, l’avorriment deixarà de ser un problema quan comenci a sospitar que la seva àvia, una dona amb la meitat del cos paralitzat i que no pot parlar, és víctima de l’abús del seu avi. Divertida i esgarrifosa alhora, La masia compta amb una carismàtica protagonista en una atmosfera opressora i és plena de situacions macabres on la tensió manté l’espectador intrigat fins a descobrir l’aterridora veritat.

Comentari.

És possible que el trobeu enginyós, murri i que fins i tot us agradi. Perquè té enginy, és sorneguer, és efectista i busca l’adhesió de l’espectador. A mi, però, m’ha resultat de la mena de curts que no m’agraden. Ja no és que el ‘terror’ no em faci el pes, que no me’l fa, és que aquí les ganes de fer gràcia són per mi molt -massa- òbvies i fàcils, i tot plegat em sembla que respon a la voluntat de voler-se ‘quedar’ amb nosaltres -cosa que no suporto de cap film, especialment dels curtmetratges, on hi ha certa tirada a fer-ho-.

L’enfilall de tòpics amb què descriu la masia i l’avi que hi viu és grotesc: cartell ‘Aquí hi viu un català’, a la televisió -ben folklòrica- ballen sardanes quan no retransmeten la matança del poc, l’avi canta ‘Els segadors’ tot tallant la carn pel dinar, la masia en si -com a casalici típic català-, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que no hi falti… Però, a més a més, res no és innocent: l’home tan catalanet podria estar buscant un presumpte tresor dels rojos de l’època de la Guerra Civil, tot fent les conserves de la carn humana que li calgui… Gran guinyol pur i dur!

La nena protagonista, una urbanita llenguda de 12 anys, veu amb certa por la casa -en la seva grandària, els animals morts penjats o dissecats…- i el caire sinistre de l’avi, mentre que la iaia li fa angúnia: unes sensacions -per tant, percepcions subjectives- d’adolescent, ben representades, però aviat transformades en el que pot ser realitat -objectiva- per necessitat del guió… Que és el que era el món interior de la menuda, un pretext per… al guinyol!

I la iaia? Una dona encastada a la cadira de rodes, amb un sol braç, que… sí, mira, escriu missatges amb la sopa de lletres! I disposa de guix en un pot per fer un S.O.S. gran a l’eixida de la masia, tot presumptament d’esquenes de l’avi. Inversemblant, esclar, però justificat en la lògica de l’eixelebrada fantasia terrorífica. I el final… val més que no us el rebenti!

El nivell de producció d’aquest curt és superior al d’alguns dels curtmetratges concurrents amb ell als premis VOC, començant per la prestació artística de professionals de renom com Mont Plans i Enric Arquimbau, que no cal dir-ho, hi estan molt bé. Per cert, al seu costat, la nena Paula Moreta encarna a la perfecció la mena de noieta que la pel·lícula necessita.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!