Club 7 Cinema

FOTO © Universal Els miserables, de Tom Hooper

D’ Els Miserables, de Victor Hugo, se n’han fet un munt d’adaptacions al cinema, d’entre les quals, la més recent és la que dirigí Bille August el 1998, amb Liam Neeson, Geoffrey Rush i Uma Thurman. La que ara ens arriba pren la forma d’un musical i es basa en l’espectacle teatral que, nascut a París el 1980 i transformat a Londres el 1985, esdevingué un èxit de referència de l’escena musical londinenca durant dècades, i també de Broadway, on s’hi estrenà el 1987, passejant-se posteriorment per 42 països i representant-se en 21 llengües diferents, havent congriat ja més de seixanta milions d’espectadots al decurs d’aquests 27 anys. De dur-ho a la gran pantalla se n’ha encarregat Tom Hooper, cineasta bregat en els telefilms, especialment famós per l’oscaritzada El discurs del rei.

Els miserables (Les misérables | Los miserables)

Direcció: Tom Hooper. Guió: William Nicholson, adaptació del musical homònim, basat en la novel·la Els miserables, de Victor Hugo (Club Editor). Fotografia: Danny Cohen. Muntatge: Chris Dickens i Melanie Oliver. Producció: Working Title Films (Anglaterra), Cameron Mackintosh Ltd. (Anglaterra). Durada: 2h37.

Repartiment: Hugh Jackman (Jean Valjean), Russell Crowe (Javert), Anne Hathaway (Fantine), Amanda Seyfried (Cosette), Sacha Baron Cohen (Monsieur Thénardier), Helena Bonham Carter (Madame Thénardier), Eddie Redmayne (Marius), Aaron Tveit (Enjolras),  Samantha Barks (Éponine), Daniel Huttlestone (Gavroche).

Sinopsi: A la França del segle XIX, el pres 24601, Jean Valjean, aconsegueix la llibertat sota paraula d’honor, donada a l’implacable inspector Javert. Valjean, però, trenca aquesta paraula i canvia d’identitat, fent-se passar per Monsieur Madeleine, que progressa socialment. En conèixer i ajudar Fantine i la seva filla il·legítima, Cosette, la vida li tornarà a fer un tomb. Valjean ha alliberat Cosette de les urpes dels Thénardier, el matrimoni que l’havien adoptada, i fan cap a París, fugint cames ajudeu-me de l’encalç de Javert, persistent perseguidor del pres 24601. A la capital del Sena, Cosette s’ha enamorat de Marius, un dels estudiants idealistes que, com Enjolras, es preparen per la revolució. Éponine filla consentida dels Thénardier, secretament enamorada de Marius, intenta protegir-lo; mentre Valjean està convençut que Javert no el deixa de petja, per la qual cosa planifica exilar-se amb Cosette, per desesperació de la parella d’amants. Esclata la Revolucio de Juny. Javert ha convertit la cacera del seu près en l’espionatge dels estudiants i es fa passar per revolucionari. Enmig dels combats, mentre els abrandats es queden sense el suport popular, els amors i sentiments paternals mouen diversos protagonistes i Valjean té l’oportunitat de matar Javert, però el salva, situació inversa a la que té lloc al cap de poc, quan Javert, impressionat per la pietat de Valjean (que malda per dur Màrius malferit a un metge) deixa lliure el seu pres 24601. Així és que Marius i Cosette arriben a casar-se, no sense topar amb la cobdícia dels Thénardier i descobrir la veritat de Jean Valjean.

Altres vídeos: Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VI.

Data estrena a gran part de la nostra cartellera: 25.12.2012

Aquesta pel·lícula no s’ha estrenat en català.

Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, Universal | Catalunya Nord, Universal | mercat italià, Universal.

Més informació: Web oficial | Fitxa El Punt Avui (cat) | Imdb (ang) | Cineuropa (ang/fr/esp/it) |  LaButaca (esp) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

Premis: Globus d’Or (4 nominacions: Pel·lícula Musical, Actor —Jackman—, Actriu Sec. —Hathaway—, Cançó —”Suddenly“—) | NBFRA ( 1 premi: Millor Repartimet) | Altres premis.

Apunts en aquest blog: A cop calent.