Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

31 de maig de 2023
0 comentaris

“Extraña forma de vida”, de Pedro Almodóvar: fitxa i comentari

Extraña forma de vida” / “Strange Way of Life”. Any: 2023. Director i guionista: Pedro Almodóvar. Repartiment: Ethan Hawke (Jake), Pedro Pascal (Silva), Manu Ríos (el cantant), Jason Fernández, José Condessa i George Steane. Durada: 0h31. Vista el dia 30.05.2023, en VOSE, a la sala 8 dels OCine Blanes.

Sinopsi: Després de vint-i-cinc anys, en Silva (Pedro Pascal) s’enfila al cavall i va pel desert per a visitar el seu amic, el xèrif Jake (Ethan Hawke). Celebren la trobada; però l’endemà al matí en Jake li diu que el motiu del seu viatge és no anar pel camí de la memòria de la seva amistat.

Festivals i premis: Festival de Canes – Sessió Especial.

Altres apunts en aquest blog: Ressons del Festival de Canes 2023 | Ja se sabia, però confirmat: Perdo Almodóvar va a Canes | Per què el western gai d’Almodóvar no inaugurarà Canes 2023?

Comentari.

Realment és un curtmetratge, però per mi encara hauria de ser més breu: n’agafes la primera, la segona i l’última seqüències i ja tens el melodrama en forma de western, la resta, uns que juguen a fer-ne una de l’Oest, perseguint-se a cavall i amb pistola i rifle i com a ‘McGuffin’ per a la trobada dels dos protagonistes (i si voleu, les decisions que han de prendre). Com a melodrama és francament potent: desitjos, retrets, el pas del temps, les vides que han portat, homosexuals que han tingut bé un fill bé una amant…

Però Almodóvar, cada cop pitjor guionista, no sap estar-se’n de fer explícit allò que ja ha dit. Si a la conversa entre Jake i Silva ja ha quedat clar que es van estimar, desitjar, rebolcar, quan eren joves, el manxec no en té prou i ha d’inserir a meitat de pel·lícula un salt enrere que il·lustra la passió juvenil del seu amor, en una seqüència, per cert, que vol ser dionisíaca i que em resulta ben forçada (disparen a botes de vi per a remullar-se’n els cossos, deixant de banda les noies amb què estan… ai, ai, ai, que són homosexuals, guaita tu!). Sí, és cert, l’insert Almodóvar el posa en un moment nocturn de records compartits pels dos protagonistes, però resulta narrativament i dramàticament reiteratiu.

Permeteu-me una digressió, ran d’aquesta escena en salt enrere. Diu Almodóvar que no ha volgut mostrar el sexe explícit entre Jake i Silva perquè les paraules són més fortes que no pas el que s’hi podria veure. Però la veritat és que ha estalviat als actors Ethan Hawke i Pedro Pascal fins i tot que s’hagin de besar als llavis, deixant-ho per als jovenets que té al repartiment. Diguem que les consideracions artístiques han estat en consonància amb el respecte a l’estatus de les estrelles del cinema nord-americà.

I la història en si és artificiosa. A veure, fa tres dies, el fill d’en Silva podria haver mort una dona i el seu pare, al cap d’aquests tres dies, s’atansa al poble per a ajudar-lo. Hem de suposar que va avisar son pare per telegrama o amb un missatger, perquè en tres dies ja el tingués allà. I el ranxo: el fill diu, quan el fa anar-se’n, que no s’hi quedaria pas… d’on surt aquest ranxo (on sembla que el fill s’ha estat per indicació del pare)? En vint-i-cinc anys, com en Silva controla fins i tot la ubicació i disponibilitat del ranxo? Esclar, foteses de la ficció, per a justificar el melodrama, que és el principal, i… per a evocar el ranxo somiat de què tornen a parlar en la seqüència final.

Em sembla secundari, anecdòtic, que Pedro Pascal porti una jaqueta de color verd, en aquesta producció ‘fashion’ de Saint Laurent, però ves per on és un detall en què molts s’hi han fixat. Com també ha cridat l’atenció que tots els secundaris l’Almodóvar els ha triats guapets, amanerant el concepte gai de la pel·lícula (de debò ho necessitava?).

No podria acabar aquest breu comentari sense esmentar dos detallets que em van sobtar. Voleu dir que es nota que en Silva ha travessat el desert, amb quatre cavalcades que podrien ser des del poblet del costat? Realment no s’aconsegueix transmetre ni la sensació de distància ni la d’esforç (això el cinema amateur ja ho feia!). I després, quan en Silva saluda en Jake, aquest li ha de dir que és el xèrif del poble, senyal que no deu ser obvi, però a l’escena següent, veiem en Jake lluint l’estrella de xèrif mentre sopa amb en Silva: que vol dir que no la portava i no era ja obvi que era el xèrif? O és que potser se l’ha posada per al sopar íntim..? Ai, els detallets significatius!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!