Com ja vaig començar el mes de desembre, El Cahiers metropolità ha editat “21è siècle virtuel?”, d’Àngel Quintana; ara, aquest llibre torna ser notícia, perquè el 15 de juny, tindrà lloc a l’Institut Nacional d’ Història de l’Art, de París, una jornada d’estudi titulada “L’art a l’era digital”, organitzada per Nicole Brenez, de la Universitat Paris 1/CERHEC, per Trois Lumières -associació d’investigadors en estudis cinematogràfics- i pels Cahiers du Cinéma -els metropolitans-. Aquesta jornada pren com a punt de partida el llibre d’Àngel Quintana -que hi participarà activament- i preten reflexionar col·lectivament sobre les últimes tecnologies i els seus reptes estètics ja que artistes, crítics, investigadors i estudiants han d’encarar-se constantment a qüestions com les que plantegen els suports, nous hàbits i altres qüestions lligades al món digital.
Pels organitzadors, Àngel Quintana -en el seu llibre- aporta una concepció original i fèrtil del digital que convida a repensar el cinema, la seva història, el seu potencial, el seu futur. I és així que el prenen de punt de partida, per encetar una reflexió sobre els reptes tècnics, estètics i polítics de les arts en l’era digital.
Del llibre, modestament, us en dec un comentari. Ja fa setmanes que el tinc i em deleixo per trobar una estona que em permeti acabar-lo de llegir. Us avanço que, per mi, ha estat una sorpresa, per com n’és d’agil i apassionant, amb en Quintana surfejant de manera agosarada, valenta, brillant, per moments molt diversos del cinema, tot construint el seu discurs. I això que em temo -per les vegades que he parlat del tema amb ell- que finalment hi discreparé. A veure si aquest juliol, quan torni de vacances, puc posar-m’hi i us en faig cinc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!