Club 7 Cinema

El 18 de setembre i al decurs de la cerimònia inaugural del Festival de Sant Sebastià, el director Paul Thomas Anderson rebrà el Gran Premi FIPRESCI 2008, que li reconeix Hi haurà sang (There Will Be Blood / Pozos de ambición) com a “pel·lícula de l’any” segons la crítica internacional. Un reconeixement que em sembla del tot just. Malgrat la seva imperfecció -diamantina-, aquesta em sembla una obra enormement superior a la resta de títols. I també m’ha sorprès molt positivament que, al marc del Festival de Venècia, aquest dilluns i al Palazzo Grassi, s’hagi atorgat el Premi Gucci Group a Hunger, de Steve McQueen. Es tracta d’un guardó que es concedeix a un artista de renom internacional que, als darrers 18 mesos, hagi fet una aportació remarcable al cinema, ja sigui com a director, actor, guionista o disseny de vestuari. Artista visual de fama mundial, McQueen ha debutat enguany com a director de cinema, amb aquest film, que ja li va donar la Càmera d’Or de Canes (anant a Vull llegir la resta de l’article, trobareu reproduït el meu article sobre Hunger, escrit ran de la visió del film a “Un certain regard”, de Canes 2008)

FOTO Hunger, de Steve McQueen

HUNGER, de Steve McQueen

Debut com a director de l’artista visual britànic Steve McQueen, Hunger està ambientada a la presó de Maze, a Irlanda del Nord, el 1981, i se centra en la manera com els interns i els guàrdies van viure la revolta dels interns de l’IRA, que es van negar a vestir-se com a delinqüents engarjolats i a rentar-se, acabant la protesta amb la vaga de fam, en què van morir Bobby Sands i nou altres republicans irlandesos. Tot i que no s’hi defuig el debat polític, se’n busca una neutralitat i focalitzar l’interés en el vessant humà. El rigor i la coherència amb què es manté aquest enfoc fan de Hunger una obra estimable, tant com la creativitat visual que hi aporta McQueen, capaç de trobar tota mena d’imatges artístiques en el putrefacte ambient de la presó en aquelles circumstàncies o d’aprofitar les expressions corporals dels cossos torturats dels presos, sense trair el contingut sòrdid d’aquella realitat.

El Jurat especial, presidit per Bruno Dumont, li ha concedit la Caméra d’Or.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!