Club 7 Cinema

Shutter Island (Shutter Island), de Martin Scorsese

(..) l’intent de Scorsese és molt més complex del que sembla. Aquesta història delirant, recargolada, portada als límits de la credibilitat i la versemblança, adquireix sentit únicament quan veiem de què parla (..) parla de realitats mentals paral·leles, del cinema com a deliri i recerca constant d’un sentit que construeixi la identitat humana, de les catacumbes tacades de sang amb què es va construir la civilització de la postguerra i el Hollywood de l’edat d’or (Una tragèdia del segle XX, Carlos Losilla, Avui)

El resultat és desnivellat, amb unes textures suggerents que contrasten amb l’artificialitat dels seus efectes especials en els somnis escabrosos. Scorsese converteix el centre psiquiàtric en un cos orgànic, una successió d’espais laberíntics i estances gòtiques. (..) Scorsese no aconsegueix conferir al producte tot el misteri ­necessari, però la pel·lícula té alguna cosa més que correcció en les seves imatges ben encaixades (Un clima gòtic de demència, Quim Casas, El Periódico)

La complexitat del substrat simbòlic que s’amaga a “Shutter Island” la converteix en la pel·lícula més estranya, però més valenta que ha rodat Scorsese els darrers anys (..) Les giragonses narratives haurien donat pas a una obra críptica, però Scorsese evita aquests perills i fa que hi hagi una intriga interior que transforma la pel·lícula en un thriller ple de tensió, que ens arrossega dins d’un laberint sense sortida, ja que al final no hi ha res més que el foc de l’infern (El laberint que porta cap a l’infern, Àngel Quintana, El Punt)

L’interès de “Shutter island” està més en el virtuosisme amb la càmera de Scorsese i en les bones interpretacions dels actors que en l’aportació del film sobre un tema tan tractat a la pantalla gran com la bogeria. A més, els referents clàssics que l’inspiren, l’allunyen del cinema més personal del cineasta, amb una posada en escena frenètica, deutora de la Nouvelle Vague (Scorsese desferma la bogeria, Nando Salvà, El Periódico)

(..) es tracta d’un gran film que mostra el domini de la professió del director italonord-americà, i la plenitud, també, de la indústria cinematogràfica de Hollywood. Una obra clàssica de la que se’n parlarà bé i que serà recordada positivament, no en tinc cap dubte, anys a venir (..) Hi ha altra cinema, tan bo o millor, però no el trobareu pas a Hollywood! (Shutter Island -Martin Scorsese-, Pere Meroño, blog Pere Meroño)

(..) una gran producció de Hollywood amb prou valor com per mostrar diferents facetes de la maldat i la bogeria humana i fer-ho amb un precís i entretingut artefacte cinematogràfic (Bogeria scorsesiana, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

FOTO © Vértice Ben Kingsley, a Shutter Island, de Martin Scorsese

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!