Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © BBC Films La dona invisible, de Ralph Fiennes

(..) és força superior al primer treball de l’actor com a director de cinema –’Coriolanus’, adaptació de l’obra de William Shakespeare–. La posada en escena és acadèmica, però les situacions estan resoltes amb certa elegància dins d’un registre força convencional. La discreció només es troba trencada per alguns excessos actorals del mateix Fiennes (Àngel Quintana, La cara fosca de Charles Dickens, El Punt Avui, 06.06.2014)

(..) Fiennes aconsegueix implicar l’espectador en la història d’una dona (..) atrapada entre la devoció amorosa i la condemna personal, gràcies a l’impuls d’una càmera inquieta, el lirisme d’una narrativa el·líptica i una posada en escena torrencial (Manu Yáñez, La mujer invisible, diari Ara, 06.06.2014)