Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Vétigo Dallas Buyers Club, de Jean-Marc Vallée

(..) a diferència d’altres exemples com “Philadelphia” (1993), que també tractava el tema de la sida, agraïm enormement que aquí s’eviti caure en l’excés de melodramatisme i la pornografia sentimental, per centrar-se en captar altres emocions com poden ser la por, el desengany, la frustració, l’odi i la redempció. Tot això, no hauria estat possible sense les interpretacions de Matthew McConaughey i Jared Leto, sublims en els seu papers en aquesta pel·lícula eminentment d’actors (Jordi Camps i Linnell, Aferrat a la muntura de la vida, Full de mà Cinema Truffaut)

(..) No fa gaire tots pensa?vem en Jean-Marc Valle?e com un cineasta adventista que ens feia arrufar el nas, farts d’aquella estranya combinacio? d’esteticisme techno i filosofia new age que havia esgrimit des de “C.R.A.Z.Y.” fins a “Cafe? de Flore”. Ara, per a sorpresa de tots, Valle?e s’ha inscrit a les files d’un cine fi?sic, agressiu, que l’ha convertit en el primer que s’atreveix a parlar de l’epide?mia de sida dels 80 sense guarnicions melodrama?tiques ni heroi?citats estil “Philadelphia” (Josep Lambies, Dallas Buyers Club, Time Out Barcelona)

(..) és una pel·lícula sobre els anys de la sida que no parla tant del drama personal –malgrat que hi és present–, ni de l’homosexualitat. (..) En el centre de la pel·lícula hi ha dues grans interpretacions masculines en què el treball de l’actor es fa visible en la transformació del cos, a partir de la millor tradició de l’Actor’s Studio. En el capítol dramàtic és una pel·lícula que té un gran tema –la sida–, que estableix una denúncia –la corrupció del sistema sanitari americà– i que planteja un seguit de dilemes morals al voltant d’uns personatges que no són dos bons samaritans, sinó que darrere la seva lluita hi ha una clara voluntat de negoci i de supervivència. La pel·lícula brilla pel seu to pretesament iconoclasta, però no pot evitar sotmetre’s a les regles més evidents del joc més convencional (Àngel Quintana, Els anys de la SIDA, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 14.03.2014)

(..) el film troba la seva redempció particular gràcies a les emotives i matisades interpretacions de l’oscaritzat duet protagonista. El carismàtic McConaughey esprem el seu vitalisme natural davant les adversitats més severes. Així, el film es pot veure com un brutal combat entre, d’una banda, la personalitat optimista i expansiva de l’actor i, de l’altra, el drama vital i el viacrucis físic del personatge. I després tenim un inspirat Leto, un expert en la flagel·lació d’ànimes en pena (..) que aquí dignifica l’enteresa d’una criatura extraviada en la frontera entre la fortalesa i la més profunda vulnerabilitat (Manu Yáñez, suplement Play, diari Ara, 14.03.2014)