Club 7 Cinema

S’ha estrenat en VOSC i en versió doblada “Algun dia ens ho explicarem tot“, d’Emily Atef (projeccions arreu del país), procedent del Festival de Berlín.

Sinopsi: Una granja a la frontera alemanya que fa poc va deixar de ser una frontera, l’estiu de 1990. Els familiars d’Occident fan visita i tothom està fent camí en aquests nous temps incerts, mentre la vida quotidiana transcorre amb la calor de l’estiu. En Son Johannes ha convertit les golfes de la masia en un refugi per a la seva xicota, la Maria, i ell mateix. La Maria està llegint Dostoievski i vaga pels prats, dedicada a la recerca del sentit de la vida. La seva trobada amb en Henner, un veí molt més gran, es converteix en el seu camp de proves, que l’atrau com el destí. Es podria dir que s’esdevé un amor tràgic.

Amb Marlene Burow, Felix Kramer, Cedric Eich.

Adaptació d’una novel·la de Daniela Krien.

Algunes reaccions a la projecció del film a Berlín.

José Luís Losa, a La Voz de Galícia: (..) tracta del desig culpable en la passió purament sexual que viu una jove amb un granger gran en el moment en què l’Alemanya que ells habiten —el règim comunista de l’Est— acaba de desaparèixer. És suggestiva aquesta plasmació de l’amor i la pèrdua o la tragèdia associada a dos éssers que veuen desaparèixer el món que han conegut i acceptat, mentre al seu voltant se celebra la fanfàrria de l’Alemanya reunificada. Peter Bradshaw, a The Guardian, li posa 4 estrelles sobre 5 i en diu: La nova pel·lícula d’Emily Atef és una història d’obsessió eròtica i desesperació a les terres de conreu de Turíngia, al costat oriental de la frontera interna d’Alemanya, ara desapareguda: és l’estiu de 1990, els últims moments històrics de la RDA. Aquesta és una pel·lícula que planteja la possibilitat que Alemanya encara no hagi acabat de passar comptes amb el trauma eufòric de la caiguda del mur de Berlín. Atef troba alguna cosa de mític, tràgic i romàntic en la gran ruptura curativa (..) La pel·lícula d’Atef tracta sobre la ira, el poder i la submissió en el sexe, el dolor no reconegut en el desig i el plaer, la ràbia masculina i l’autoodi. També tracta de com l’experiència sexual té una dimensió política i històrica misteriosa, una dimensió que la pot fer lletja (..). Guy Lodge, a Variety: (..) De fet, el més interessant del retorn de la cineasta d’origen alemany Atef al seu territori, després d’una estada de direcció a “Killing Eve” de televisió i el romanç predominantment francès “More Than Ever” de l’any passat, amb Vicky Krieps i el difunt Gaspard Ulliel, és la seva carnalitat franca, de vegades sense disculpes. En representar una relació que comença com una mena d’atracció animal instintiva abans d’aprofundir en alguna cosa més emotiva, aquesta adaptació de la novel·la de Daniela Krien del 2011 entén el poder convincent (i, sí, de vegades, de propulsió d’històries) del tacte físic cru i les maneresque les persones poden conèixer-se significativament a través de la pell i la suor abans que res (..). Jordan Mintzer, a The Hollywood Reporter: La reunificació d’Alemanya com a teló de fons per a dos cossos atractius que s’uneixen una i altra vegada és una manera de resumir “Someday We’ll Tell Each Other Everything”, que la directora Emily Atef ha adaptat de la popular novel·la de Daniela Krien del 2011. El problema d’aquest drama rural ben fet, ben representat i exagerat és precisament aquest: el que és interessant no és la condemnada història d’amor entre una bella noia de 19 anys i un camperol del més del doble de la seva edat, en una història que és com si de “Lady Chatterley” es trobés amb “Cinquanta ombres de Grey” a l’antiga RDA. És tot el que la pel·lícula te per dir sobre la família en dificultats i la comunitat agrícola que li serveix d’escenari, durant un període just després de la caiguda del mur de Berlín (..). Gerard Casau n’ha piulat: La discussió de ‘Someday We’ll Tell Each Other Everything’ se centrarà en la seva sexualitat potencialment problemàtica, però és temptador llegir-hi el dilema que la protagonista té entre els seus dos amants com un pols entre futur i passat durant la reunificació alemanya.

Articles publicats ran de l’estrena a casa nostra.

Article de Paco Vilallonga al Full de Sala del Cinema Truffat: Passió i desig en un món que s’extingeix. (..) es situa en un moment molt peculiar de la història contemporània d’Europa, l’agost de 1990 a la República Democràtica Alemanya. Aquell moment únic en els mesos de transició entre la caiguda del mur de Berlin i la reunificació formal d’Alemanya. Un període curt i excepcional en què els habitants de l’antiga RDA vivien entre la perplexitat per la descoberta del món occidental, l’alegria per la futura reunificació del país, els retrobaments de famílies trencades per la guerra freda i els interrogants cap a un futur ple d’incògnites. (..) A més d’un fresc històric, el film d’Atef és també una tòrrida història passional, que es mou entre la irracionalitat d’un desig gairebé animal i la impossibilitat de dotar-la d’un futur raonable en aquell context, donada la diferència d’edat entre els dos amants, ella de 19 anys i ell de 40. D’aquesta manera, la pel·lícula bascula contínuament entre aquests dos eixos, el del context històric i el del desig passional. (..) Possiblement, el més discutible de la pel·lícula sigui la forma amb que està filmada la relació entre la parella d’amants. El desig es mostra de manera molt brutal, amb una fisicitat gens anecdòtica. Però les trobades, que cada vegada són més clandestines i en les que tots dos són perfectament conscients de la manca de futur d’aquella relació, també es dibuixen amb una submissió de la dona respecte a l’home molt difícil d’entendre. I la pel·lícula -hem de deduir que això a la novel·la original devia estar millor perfilat- no ho sap explicar prou bé (..).

Crítica de Gerard Casau, al diari ‘Ara’: Sexe tòrrid i confusió vital a l’Alemanya post-comunista. (..) l’adaptació de la novel·la de Daniela Krien (també coguionista del film) té també un clar component simbòlic, on la Maria queda atrapada entre les il·lusions de futur encarnades pel Johannes [el seu xicot] i el passat eixut en què es reconeix el Henner [l’amant, que li dobla l’edat]. L’al·legoria, en qualsevol cas, passa a segon pla en les tòrrides i brusques trobades al llit dels protagonistes, que Emily Atef filma amb franquesa, atenta a la veritat dels cossos, però sense esquivar l’espinós desequilibri d’edat i la submissió que fonamenta l’atracció entre dos personatges perduts.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!