Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: “Abans que arribi l’hivern”, de Philippe Claudel
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Abans que arribi l’hivern (Avant l’hiver | Before the Winter Chill | Antes del frio invierno), de Philippe Claudel ; pel·lícula estrenada el 12 de setembre de 2014 a bona part de la nostra cartellera i que avui divendres arriba al Cinema Truffaut, de Girona.
Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.
Philippe Claudel és especialista a presentar drames familiars en què s’escolen sentiments, passions, rancúnies o dolors covats durant molt de temps (..) Lluny d’emmotllar-se als camins previsibles del drama relacional, Claudel prefereix moure’s durant bona part del metratge pel terreny del ‘thriller’ dramàtic (..) tanmateix, esguerra la seva proposta amb una resolució tan convencional com conservadora (Eulàlia Iglesias, Antes del frio invierno, diari Ara, 12.09.2014)
L’escriptor Philippe Claudel va imposar-se com un cineasta amb un ull clínic per radiografiar els efectes de l’amor en la convivència (..) Drama sobre uns personatges que es troben davant la tardor de la seva vida (..) Treballa molt bé amb la seva parella d’actors central –Kristin Scott Thomas i Daniel Auteil– (..) El més interessant de la pel·lícula no és allò que explica, ni en com la pel·lícula pot arribar a derivar cap una mena de ‘thriller’ sentimental, sinó que és el retrat interior dels personatges i com la ruptura els porta a destapar-se emocionalment i a plantejar-se què han fet i qui són (..) Sembla talment com si el desig de fer una obra de prestigi acotés, com una llosa que no para de marcar, la posada en escena i el desenvolupament dramàtic del relat (Àngel Quintana, La crisi dels seixanta, diari El Punt Avui, 12.09.2014)
No sé dir si això és un thriller sobre un neurocirurgià que cau en una mena de deliri ultraparanoic, la història d’un jardí que ja no fa maduixes (ai, Bergman!) o bé un conte que pretén reivindicar la memòria de l’Holocaust amb el regust de l’spleen afrancesat (..) Kristin Scott Thomas està que enamora, com sempre. Però la força de les parts queda mitigada en un conjunt que, com a tal, fa aigües (Josep Lambies, Antes del frio invierno, Time Out Barcelona, 12.09.2014)
(..) Claudel explora un tema i una atmosfera pròxims als de “Caché”, de Michael Hanecke, protagonitzat també per Daniel Auteuil com un burgès enfrontat als seus fantasmes. Però si la cinta del director austríac es caracteritzava per la seva tensa virulència, la del francès és molt més continguda i, així, menys inquietant (Quim Casas, Contenció, no tensió, El Periódico, 12.09.2014)
Crèdits fotogràfics: Golem
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!