Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
A cop calent: “Post Tenebras Lux”, de Carlos Reygadas
Per esbroncada, però, la que ha rebut l’altre film en competició: Post Tenebras Lux, del mexicà Carlos Reygadas. M’agradaria que vosaltres, amics lectors que no l’heu vist, em diguéssiu de què va; perquè un servidor, al cap de cent minuts d’imatges potents, d’anar fent anar el magí per lligar seqüències que neden en un intencionat caos d’espai-temps, un servidor no es veu pas capaç de dir de què va. Hi ha una parella jove que han a viure a la ruralia mexicana, amb els fills petits. Veiem el que posen ser els somnis o malsons de la canalla, que inclouen una mena de diable. Se’ns mostren entranyables moments compartits al llit o a la taula d’aquella casa. Contemplem horroritzats l’addicció d’aquell pare culte a la violència contra els gossos. La forest en tota la seva potència traspua pantalla. I els indígenes s’hi fan presents amb les seves històries, llenguatge i tensions. Reygadas hi afegeix una referència a la crisi de parella i hi intercala imatges del fill gran anys després (en una trobada del clan familiar o practicant esport en un país estranger) i de la dona (en una mena de sauna francesa, lloc selecte de desinhibicions sexuals…). I per si algú hi hagués pogut lligar caps, algunes escenes barregen personatges vius i d’altres possiblement morts, en una coexistència lligada a la fantasmagoria del cinema i a… Valga’m Déu!
El fet que els personatges dels fills els interpretin els mateixos fills del cineasta i que, segons ha trascendit, els indrets on l’ha filmada, Reygadas hi ha viscut en algun moment o altre de la seva vida, ha fet pensar en un possible caràcter autobiogràfic de la pel·lícula. No tant pel que explica (?; amb un brot de lladres i pistola inclòs!), com per les sensacions que ostensiblement transmet (amb un ús pletòric del so i jugant amb una lent òptica per als plans exteriors, que du de cap als que volen desxifrar-ne el sentit). Però, permeteu que us ho expliqui, minuts després de veure-la, vaig trobar un bon amic que em va apuntar la possibilitat que la cosa anés del 7 pecats capitals… Brillant! Certament, hi són. I com que a la pel·lícula apareix el be i el mal, hi ha existències i fantasmes, en un continu fet de present, passat i futur… i en Reygadas té una tirada diguem-ne “religiosa” (Batalla en el cielo, Llum silenciosa)… Serà qüestió de tornar-la a veure, quan pugui: el plaer audiovisual ho faria recomanable, però no sé si en tindré humor…
FOTO © Le Pacte Post Tenebras Lux, de Carlos Reygadas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!